De verdes i madures

La desena victòria dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Tarragona porta cua. Els verds van escoltar xiulets i han emès un comunicat en el qual es plantegen no tornar-hi a concórrer. No poden entendre que un amant dels castells xiuli les construccions d'una colla rival o se n'alegri quan fa llenya. Queda clar que la superioritat sostinguda genera anticossos i, alhora, projecta ombres sobre les maneres del campió per obtenir-la. Els xiuladors parlen de prepotència i de pell fina. Els xiulats, de decepció i dolor. Els observadors neutrals diuen que això passa quan una tradició es transforma en competició. La puixança castellera fa que a la tetralogia canònica de Força-Equilibri-Valor-Seny s'afegeixin mots més llargs, com espectacularització o competitivitat. No és un debat nou. Fa anys que una colla potent com els Minyons de Terrassa ja va decidir no participar en el Concurs. I ara què?

Una amiga meva  voldria convèncer els Balañà perquè dediquessin la Monumental als concursos de castells cada diumenge. Segur que s'ompliria de turistes que aplaudirien i xiularien, tan gregaris com als toros o a can Barça. Per què no? Tot evoluciona. No hem de parlar del país que volem? Doncs parlem-ne. Volem castells espectaculars, sí o no? Volem colles capaces de repassar els Castellers de Vilafranca? Volem canviar la gamma extra per la gamma giga? Volem que la gent en parli als bars cada dilluns? Volem colles professionals i caps de colla mediàtics? És que potser no ens convé renovar el parc de cuiners i economistes televisius? Volem més premsa castellera, premsa del cor castellista, programes amb tertúlies de castellòlegs que critiquin les colles a crits i escampin rumors sobre nous fitxatges? Volem que hi hagi masies com la del Barça per a la canalla castellera? I enxanetes estrella, en volem?
Em declaro a favor del joc competitiu i respondria sí i sí a algunes d'aquestes qüestions, però veig la presència imprescindible de la canalla al pom de dalt com un factor diferencial determinant amb el món de l'esport professional. Us imagineu aquests nens de la Masia que ja han provocat la sanció de la FIFA al Barça jugant cada diumenge al costat de Messi i Neymar? Sortint a les portades i rebent la mateixa pressió? A mi l'argument d'invocar la tradició per frenar l'evolució de qualsevol activitat no em convenç gens ni mica, però el de la protecció de la infància em sembla imbatible. Els castells no poden fer aquest pas perquè  hi ha canalla. Pel que fa al Concurs, tinc una proposta de rotació: i si l'última colla campiona s'enfunda una camisa transparent i es dedica a fer només de pinya durant la següent edició?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 14/10/14


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma