George Psalmanazar

L'editorial Ensiola publica en català des de Muro, a Mallorca. La seva dimensió és humil i el seu catàleg exquisit. Hi trobem obres d'autors actuals (Capella, Frontera) al costat d'obres recuperades, ja siguin originals (Amat-Piniella, Canyameres) o traduccions (Balzac, Huxley). Ara que Moll s'ha vist forçada a tancar, convé remarcar que a les Illes Balears hi ha un grapat d'editorials literàries que resisteixen. Un dels últims llibres que ha publicat Ensiola és Una humil proposta (1729) de Jonathan Swift, en traducció de Joan Melià i Cathy Sweeney, que també signen una introducció per contextualitzar aquest text satíric i remarcar-ne les concomitàncies que permeten fer-ne una lectura actual en clau catalana. Swift se sentia exiliat a Irlanda. D'origen angloirlandès i sacerdot de l'Església Anglicana, mai no va ser sospitós d'abraçar la causa (catòlica) irlandesa, però tot i això va escriure uns quants textos que són fuetades contra la política anglesa i mostren una clara voluntat de millorar la situació dels (catòlics) irlandesos. Una és aquesta humil proposta “per evitar que els fills dels pobres d'Irlanda siguin una càrrega per als pares i el país i perquè la comunitat en pugui treure profit”. La mordacitat de Swift és deliciosa. Ras i curt, proposa que els pares es mengin els seus fills abans que la carn deixi de ser tendra. En calcula l'estalvi (“les reserves de la nació augmentaran cinquanta mil lliures cada any”) i assenyala els beneficis suplementaris derivats de “la introducció d'un nou plat a la taula de tots els cavallers rics del regne que siguin de gusts refinats”.


Un dels inspiradors d'aquesta idea caníbal és “el famós Psalmanazar, nadiu de l'illa de Formosa (…) En el seu país quan un jove és condemnat a mort, el botxí en ven el cos a persones importants com una delicadesa de primera”. I aquí és on els traductors ens auxilien amb un apunt biogràfic del tal George Psalmanazar (1679-1763), un dels grans mestres de la impostura de tots els temps. Psalmanazar, que és nom artístic, era un francès amb ànima de falsificador compulsiu que es va fer passar, entre d'altres, per taiwanès. L'any 1704 va publicar un volum digne de figurar a l'Enciclopèdia de Tlön que va imaginar Borges: An Historical and Geographical Description of Formosa, an Island subject to the Emperor of Japan. Psalmanazar, que no s'havia mogut mai d'Europa, s'inventava costums (una llei permetia que el marit es mengés la muller si aquesta cometia adulteri) i també es va permetre el luxe d'inventar-se la llengua i l'alfabet de Formosa, fins al punt que molts gramàtics coetanis van incloure'n referències a les seves obres. La impostura de Psalmanazar només va sortir a la llum quan es van publicar (pòstumament) les seves memòries. Avui no ens faria ni puta gràcia. Tothom menteix i tothom s'inventa llengües. Bauzà parla formenterense i a l'Aragó tenen el lapao. La impostura ara és mainstream.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 25/10/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma