Què posa al teu CV?

El currículum vitae no és un gènere menor. Ho saben tots els aspirants a qualsevol lloc de treball. Depén de qui te'l demani pots destacar un aspecte a un altre del teu perfil, en funció del que et convingui mostrar. De fet, tots els que ja tenim una edat comencem a tenir-lo una mica llarg, de manera que, si no volem passar per ploms, ens veiem en la sana obligació de garbellar-lo. Si, posem per cas, una institució cultural que em contracta per fer-hi una conferència em demana un CV i els envio un plec detallat de vint folis el més segur és que arribin a la conclusió que CV vol dir Cretí Vitalici. Per això és bo tenir diverses versions del CV, segons l'ocasió. I la més abreujada és el subtítol explicatiu que a la tele surt per pantalla quan algú apareix per primera vegada en una tertúlia. Aquesta modalitat Twitter del CV és la mateixa que pot figurar als cartells dels participants en una taula rodona o a les invitacions que prèviament s'editen per promocionar-la. En aquest subtítol la responsabilitat sobre què hi figura i què no és clarament de l'al·ludit. Doncs bé, la setmana passada vaig rebre una invitació per assistir a una taula rodona a Madrid emmarcada en un cicle sobre el bicentenari del general Prim, l'únic català que ha presidit Espanya. El títol de la taula rodona era “Prim, Presidente del Gobierno Español” i se celebrava al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid en una data tan assenyalada (per a la memòria històrica dels catalans) com el 15 d'octubre. Convocaven (m'estalvio els protocol·laris Dons) Benigno Pendás, en la seva condició d'amfitrió, i el president de la Fundación Independiente Ignacio Buqueras y Bach, veritable promotor de l'acte. Els ponents eren molt coneguts: José Montilla, Eduardo Serra i Eduardo Zaplana.


A la invitació, sobre mitja dotzena llarga de logos institucionals, cadascun d'aquests tres participants és (auto)descrit en una o dues línies. Eduardo Serra s'atribueix dos ítems: “Presidente de Transforma España. Ministro de Defensa (1996-2000)”. José Montilla opta per mostrar un CV tripartit: “Senador. Presidente de la Generalitat de Cataluña (2006-2010). Ministro de Industria, Turismo y Comercio (2004-2006)”. I Eduardo Zaplana? Doncs fa curt: “Presidente del Club Siglo XXI. Ministro de Trabajo (2002-2004)”. Ni rastre de la seva presidència de la Generalitat Valenciana, i això que va exercir-ne de 1995 a 2002! Queda clar que per a Zaplana aquells set anys al front del país reduït a comunitat van ser un simple entrenament per fer el salt a Madrid. Segurament tan enriquidor com abans ser alcalde de Benidorm. Sense més trascendència.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/10/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma