Chi lo sa?

Segons els quatre patriotes irreductibles que surten al vídeo Gente que vive fuera –Boadella, Pericay, De  Azúa i Losantos–, Catalunya s'ha convertit en un lloc xenòfob en què els espanyols són vistos com uns homenets lletjos “amb boina i espardenya”, en què la paranoia antiespanyola ens ha convertit tots en uns malalts mentals (bé, jo sí que he estat un malalt mental, però us puc ben assegurar que els espanyols no hi tenien res a veure) i en què gairebé tots els ciutadans hem “abandonat la realitat”. Aquests comentaris es van estrenar a YouTube fa quatre dies, se suposa amb la intenció d'influir en el 9N, és a dir, avui. Mentre llegiu això, estic viatjant cap a Barcelona per tal de dipositar un vot en un col·legi electoral que no sé si serà obert o bé precintat per ordre d'un tribunal polititzat. Durant els anys anteriors a aquesta votació, jo i bona part de la població catalana hem estat qualificats per segons quins polítics i periodistes patriotes de nazis, de terroristes, de traïdors, de totalitaris i fins i tot de nacionalistes. Ara bé, puc afirmar amb coneixement de causa que, com a mínim, els residents estrangers a Catalunya que ens estem dirigint a les urnes no som cap d'aquestes coses. Però sí que som legió: avui mateix, alemanys, grecs, congolesos, romanesos, uruguaians, peruans, argentins, anglesos, marroquins, escocesos, colombians, gal·lesos, paraguaians, brasilers, pakistanesos, francesos, irlandesos, xinesos, nord-americans, holandesos i italians –per dir només els casos que conec– marcarem un doble sí com una casa de pagès a les paperetes corresponents (si no ens ho impedeixen uns senyors armats, els sous dels quals vostès i jo paguem prou puntualment). I això que, segons Pericay i companyia, Catalunya ha deixat de ser un país cosmopolita. Una prova més que les persones que creuen que tenen el monopoli de la realitat –i tant de bo que només fossin els quatre rondinaires del vídeo– mai no toquen de peus a terra. Aquesta terra, concretament.

Matthew Tree, El Punt Avui, 09/11/2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma