dimarts, 4 de novembre de 2014

Deconstructing Mariano

Amb una rapidesa de reflexos inesperada, fa uns quants dies Mariano Rajoy es va afanyar a demanar perdó pels nous casos de corrupció que han aparegut al seu partit, i que tenien com a cap de cartell a Francisco Granados, ex-número 2 de la Comunitat de Madrid. Les paraules de Rajoy van ser literalment: “En nom del PP vull demanar disculpes als espanyols per haver situat en llocs dels que no n’eren dignes als qui en aparença n’han abusat”. Llegiu la frase tres o quatre vegades, si voleu, ja m’espero. El primer que sorprèn és aquest “en aparença”: si Rajoy respecta la presumpció d’innocència, abans que hi hagi una sentència, ¿com és que ja demana perdó pel que han fet els seus col·legues de partit? O bé té més informació i ja sap que són culpables en ferm, i aleshores estaríem davant d’un encobriment, o bé demana perdó perquè l’interessa desmarcar-se de la pesta de la corrupció al PP com més aviat millor. Sigui com sigui, sorprèn que no actués igual abans, amb les desenes de casos que han sorgit els últims anys, de Gürtel i Bárcenas, a Rato, Blesa i les targetes opaques.

La frase lamentable de Rajoy encara té un altre punt calent, quan diu: “per haver situat en llocs dels quals no eren dignes”. És a dir, no és que els polítics imputats s’hagin corromput mentre estaven en el càrrec, aprofitant la situació, sinó que per Rajoy ja no se’ls mereixien abans, només que el partit no ho sabia. Aquest apriorisme és sensacional, perquè suposa que la corrupció del PP, com a mínim en aquest cas, és premeditada.

Fins ara Rajoy i el PP havien mantingut una actitud arrogant respecte dels casos de corrupció dins el partit: els interessos del PP —que té provada una comptabilitat B, segons el jutge Ruz— sempre estaven per sobre dels individus. Els casos recents, afegits als condemnats que pidolen l’indult, com Carlos Fabra, i a les enquestes que rebaixen la intenció de vot per al PP, han portat a Rajoy a buscar un acte que l’humanitzi. Però fa tant de temps que viu en el laberint de la prosa obtusa del Constitucional, que li ha sortit un bunyol.


Jordi Puntí, El Periódico, 3 de novembre del 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir