dimarts, 25 de novembre de 2014

Fem-nos anglosaxons

Divendres, a l’auditori Enric Granados de Lleida, el professor canari-català Carlos Ruiz Caballero va rebre el XXXI premi d’assaig Josep Vallverdú. Ruiz Caballero, que exerceix de professor d’Ètica de la Comunicació a la URL (Blanquerna), hi va presentar La digitalització de l’altre, una documentada reflexió sobre la inquietant transformació de l’individu en usuari. Explicava, de manera detonant, que si Karl Marx hagués conegut Mark Zückerberg no hauria escrit mai El Capital. Tots els esforços per aconseguir l’emancipació de l’individu fracassen amb estrèpit quan els individus decideixen treballar de franc per algú traficant amb la seva intimitat. L’obsessió audiomètrica dels mitjans, universalitzada ara a tota la ciutadania amb les xarxes socials, substitueix l’interès públic per l’interès del públic. Això comporta un augment de l’estridència. Cal cridar l’atenció com sigui amb imatges extremes que tot sovint ultrapassen el territori consensuat de la dignitat. Diu Ruiz Caballero que la societat moderna va humanitzar prou el dret penal com per prohibir les execucions públiques i, a Europa, la pena de mort. Tot i això, vam assistir a la mort de Moammar al-Gaddafi filmada pel mòbil d’un dels seus executors.
Durant el procés d’escriptura de l’assaig, Ruiz Caballero va fer un estudi dels comentaris a les edicions digitals dels diaris catalans. Les conclusions van ser desoladores. Ni s’hi produeix cap diàleg real ni s’hi escriu des de les més elementals normes de respecte (malgrat la moderació que elimina els missatges insultants) ni s’hi mostra res semblant a la pluralitat. Cada diari congrega els afins ideològics, com els antics casinos de poble. Després d’estudiar els catalans, va fer el mateix estudi amb els comentaris de El País, La Repubblica, Le Monde, The Guardian i The New York Times. En els casos espanyol, italià i francès les conclusions eren idèntiques. Només els dos diaris anglosaxons presentaven diferències notables. Els missatges establien debat d’idees real, amb rèpliques i contrarèpliques, mantenien la cortesia i contraposaven punts de vista oposats, de vegades en temes tan controvertits com la independència d’Escòcia. Un dels trets diferencials bàsics és que la majoria de lectors signen els missatges amb nom i cognom. L’anonimat és una rèmora. Sovint ens queixem de la toxicitat social del tertulianisme en ràdios i teles. Aquests encaputxats del comentari són tertulians en potència. Tant o més tòxics que els primeres espases del bram microfonat. El primer mitjà digital que obri comentaris en webcam ho petarà. Ja m’imagino el postureig carnavalesc de comentaristes amb antifaç.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 18/11/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir