dimecres, 12 de novembre de 2014

Fer cua a Lexington Ave.

Ara fa 60 anys, l’estiu de 1954, Josep Pla va viatjar per primer cop a Nova York. La visió dels gratacels altíssims, a la part baixa de Manhattan, el va deixar bocabadat i poc després, en un article, va descriure’ls com un manat d’espàrrecs “agrupats en un feix gegantí”. En la metàfora de pagès s’hi entreveu un home que s’ho mirava tot amb avidesa. Encara al primer dia, al vespre, després de caminar moltes hores per la ciutat, Pla va escriure una frase memorable: “M’adono que avui ha estat el dia de la meva vida que he vist més coses”.

Han passat molts anys, però els carrers de Nova York continuen sent un espectacle. No hi ha gaires llocs del món, suposo, on la llibertat individual sigui tan respectada com aquí, i potser per això les coses més extraordinàries tenen lloc de la manera més natural. Dit d’una manera planiana: hi ha gent per a tot. Per dir-ho de manera planiana: hi ha gent per a tot. Ahir diumenge, per exemple, els novaiorquesos podien triar desenes d’activitats, i l’oferta incloïa un festival de figures fetes amb llaunes de conserva, o l’actuació del grup punk Pujol (no és broma). En aquest panorama, que els catalans expatriats participessin en una mena de consulta sobre el seu futur, sense efectes polítics, però amb una gran càrrega festiva i de denúncia, semblava la cosa més normal del món. Més d’un novaiorquès s’hi hauria afegit, en veure la cua de gent que esperava per votar a l’avinguda Lexington.

Un cop a dins, la cosa prenia un aire més oficial. Signaves en un registre de visitants, pujaves al pis 18 i allà t’esperaven les urnes. Els voluntaris t’informaven. Els observadors observaven. Els votants comentaven la jugada. N’hi havia que es feien una foto mentre votaven. Després, a l’ascensor de baixada, tenies 18 pisos per rumiar. Que un referèndum de debò ens estalviaria moltes hores de converses inútils i malentesos. Que així sabríem per fi la realitat de les xifres i ens estalviaríem les hipòtesis i les manipulacions amb interès electoral. Que tot aquest assaig de votació potser no servirà de gaire, però com a mínim ja tindrem una altra cosa per explicar.


Jordi Puntí, El Periódico, 10 de novembre del 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir