dimarts, 4 de novembre de 2014

Punica granatum

La constatació flagrant que hem viscut dècades amb els peus falcats damunt flonges catifes que tapaven pestilents casos de corrupció deixa molta gent sense paraules. Confiem que els culpables no només callin, sinó que paguin pel que s'han lucrat. De justícia només se'n farà si tota aquesta colla de prepotents, a banda de complir condemna, torna els calés que va desviar. Aviat, els noms policials de les operacions contra la corrupció saltaran als poemes, i potser llegirem versos com aquest humil exemple de prosista: “Gürtel Bárcenas ERE Campeón/ Troia, Palma Arena, Bankia, Pujol/ Mercuri, Malaia, Manga, Pokémon/ Dívar, Millet, Montull i Pallerols”. Aquest vespre a la Llibreria Calders de Barcelona es presenta una antologia poètica de títol estellesià, Assumiràs la veu, a cura del mallorquí Pau Vadell i Vallbona, editada per l'editorial de Granollers Terricola.cat. Vadell ha triat versos sobre la llibertat de 33 poetes, entre els quals Vicenç Altaió, Sebastià Alzamora, Enric Casasses, Francesc Garriga, Dolors Miquel o Marc Romera. No és casualitat que es presenti a cinc dies del 9N, però que ningú no hi busqui titulars reduccionistes. La poesia i la llibertat, justament, tot ho eixamplen. I la llibertat, en paraules de Blai Bonet que Vadell recull al pròleg, “no s'ha de demanar, ni exigir, ni molt menys comprar, ni molt menys esperar… Esperar la llibertat, quina vergonya! La llibertat s'ha de cercar, s'ha de trobar, s'ha de fer progressar i, després de totes aquestes accions, la llibertat s'ha de merèixer”. Volen un missatge més clar?


Val a dir que l'etimologia dels noms en clau de les operacions policials ja comença a merèixer un gènere apart. L'actual operació Púnica no prové de les guerres púniques que enfrontaren Roma amb Cartago sinó del nom científic de la magrana (en castellà granada, com el cognom de l'imputat Francisco Granados): Punica granatum. No és pas la primera vegada que el nom prové d'una giragonsa verbal. En el famós cas Gürtel (cinturó en alemany), el vincle onomàstic era amb el cognom del principal implicat, Francisco Correa (corretja és Gurt). També el cas Malaia mostrava un punt de sofisticació, associat a un persistent sistema de tortura molt erosiva que minava la resistència de la víctima. Tot i que hi ha una confusió flagrant entre la bota malaia (premsar el cap de la víctima amb el peu) i la gota xinesa (deixant caure una gota cada cinc segons al front de la víctima), sovint es parla de la gota malaia que acaba foradant la roca (el crani) i el principal acusat del cas Malaia es diu Roca, Juan Antonio Roca. Pura poesia presidiària. La llibertat, recordem-ho tots, s'ha de merèixer.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 4/11/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir