El 2015 i la càpsula del temps


Uns amics em truquen i m’expliquen que esperen bessonada. La sensació és de gran alegria, però també de lleugera preocupació. Dues criatures de cop, ara, inesperadament. En parlem una estona, caiem en algun tòpic —ja tindreu la feina feta, com us canviarà la vida— i ho celebrem com un senyal de confiança en el 2015. Després, quan pengem, hi continuo pensant i m’adono que, probablement, aquests futurs nadons —i, de fet, tots els que han nascut ja els darrers anys— viuran prou per arribar el segle XXII. L’any 2101! La xifra, encara que sigui amb números romans, fa vertigen i té un punt d’irrealitat. Potser perquè per a nosaltres —per a mi i per a la majoria de lectors, segur— és una data inassolible (ja farem molt si girem el segle, el 2050). Fa ben poc que el segle XXI era un terreny per a la ciència-ficció, amb aquella por per l’efecte 2000, i avui sembla un segle desgastat, sense llustre.

En tot cas, ara mateix el progrés tecnològic va tan de pressa que resulta impossible imaginar-se com serà la vida quan els bessons dels meus amics arribin al segle XXII. La ciència-ficció sol preveure un futur desolador, on la terra estarà a les acaballes per culpa del canvi climàtic i la cobdícia dels humans. Vés a saber. Els nord-americans tenen molta afició a les càpsules del temps: són aquelles caixes que enterren amb objectes i missatges perquè la gent del futur pugui entendre com era el passat. Es veu que l’any 1939, l’empresa Westinghouse va enterrar una càpsula que s’ha d’obrir d’aquí a cinc mil anys, el 6939 —si és que algú se’n recorda—. Entre d’altres objectes, hi havia un missatge d’Albert Einstein que deia: “Els que viuen en països diferents es maten entre ells en períodes de temps irregulars, i per això tothom que pensi en el futur viurà amb por i terror. Això és perquè la intel·ligència i el caràcter de les masses són incomparablement més baixos que la intel·ligència i el caràcter d’uns quants, que produeixen algunes coses valuoses per a la comunitat. Confio que la posteritat llegirà aquesta declaració amb orgull i una justificada superioritat”. Que tingueu un bon any 2015.


Jordi Puntí, El Periódico, 29 de desembre del 2014.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma