Red Tuesday

Ni Black Fridays d’importació ni punyetes. Aquí som més de dimarts. Si avui és dimarts, aquest vespre tenim noves sobre el procés sobiranista. Dimarts passat, Artur Mas va fer una proposta de ruta brillant que basa la seva força narrativa en la crema de les naus, perquè després del 9N el relat ja no té marxa enrere ni preveu vies de circumval·lació. El seu pla proposa una llista transversal sense sigles que comandi una legislatura exprés de divuit mesos, el temps estimat del colossal embaràs de la república catalana, en part natural o per cesària. Avui el republicà Oriol Junqueras afegirà gruix al relat del president fent un contrapunt amb els matisos que consideri oportuns. Pel que ha trascendit, el substantiu llista (fins ara associada a mots com civil, transversal, unitària, única) serà dit en plural (llistes transversals, civils) i és probable que també sentim pronunciar paraules com comuns, corrupció, justícia social, paraigua, programa o punts. Fins i tot podria ser que en algun moment aparegués el número tres.


La tercera llista, que ningú no explicita gaire però tothom associa a la CUP, pot semblar un oli lubricant 3-en-1 per amorosir el xoc frontal entre Mas i Junqueras, però és una proposta de país que supera les altres dues per l'esquerra. Potser un d'aquests dimarts David Fernández també faci una conferència per explicar qui conflueix sota aquest paraigua. O potser no ho farà fins a la campanya electoral d'una hipotètica llista Confluïm. De moment, tothom està a l'espera de la trobada entre Mas i Junqueras, obligats a confluir en l'objectiu comú. Potser abans del 9N la porcellana era fina, però un cop trencada i descartada la por, queda la tercera lletra compartida a les sigles CDC-ERC i també queda la llana, que com tothom sap és una tela prou gruixuda per passar l'hivern. Si l'únic criteri ara és l'aritmètic, com que el format en el qual ens jugarem els quartos (literalment) és el d'unes eleccions autonòmiques, cal recordar que venen precedides per aquell meravellós sistema de quotes anomenat blocs electorals. I aquí, tres llistes ocupen tres vegades més espai que una, igual que en un debat televisat tres candidats tenen el triple de presència. Diguem-ne trio, tercet, triumvirat, tripleta, tríada, trinitat, triangle, trilogia, tríplex, tríptic o… tripartit? De fet, tenint en compte que la paraula llista  també designa una “ratlla o faixa de color en una tela” com cadascuna de les quatre barres de la bandera catalana, posats a no fer una sola llista, en comptes de tres  no podrien ser quatre? A última hora, tant Unió com Iniciativa tenen un percentatge elevat de militants que votaran a favor de la independència.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 2/12/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma