dijous, 29 de gener de 2015

Més que lenta, fugaç

Encara que siguin textos molt diferents, la publicació recent de La vida lenta, els dietaris inèdits de Josep Pla, m’ha fet pensar en L’original de Laura, de Vladimir Nabokov. En tots dos casos es tracta de llibres esquemàtics i facticis, que l’autor no va pensar mai a publicar. Són, a primera vista, títols que només haurien d’interessar als incondicionals de Pla o de Nabokov, que ja ho han llegit tot i en volen més, però l’oportunitat comercial fa que arribin a lectors que potser desconeixen les seves obres importants. Si tenen sentit, per entendre’ns, és perquè la vàlua del text guanya en la mesura que la pots complementar amb el record de lectures anteriors.

Això és molt visible a La vida lenta. El que en sobresurt és la repetició quotidiana, el ritme dins la brevetat, la descripció seca i freda. Cal acostumar-s'hi, cal picar pedra, i així es va entrant —com per infusió— en un estat d'ànim. Pla a la cinquantena, fent-se gran. Hi ha l’alcohol, l’insomni, la depressió, les lectures, la solitud, la melancolia, l’enyor d’Aurora, antiga amant que viu a Buenos Aires. “Passada la tarda a casa mirant revistes. Podria viure a la presó”, escriu un 21 d’agost. De tant en tant, dins la monotonia escrita sense estil, sorgeix la frase que ressalta, gairebé com un descuit. El dia 3 d
abril, visita un museu d’Atenes i les obres li fan venir llàgrimes als ulls. Després percep un avís de la primavera, i acaba amb aquesta frase: Dia importantíssim.

Tots els dietaris, tant si estan escrits amb voluntat literària com si no, expliquen una història, fins i tot quan no són ben bé sincers. El pas del temps i la trajectòria vital de l’autor hi fan la resta. En el cas de La vida lenta, és veritat que la voluntat literària hi és escassa, però tot i això n
emergeix una obra, un retrat fet a partir de frases branquilló, i no de troncs. És gairebé com el revés del tapís: te’l mires i de seguida entens que abans —i després— és preferible llegir (o rellegir) els dietaris que Pla va donar per bons: El quadern gris, esclar, però també Notes del capvesprol o Notes per a Sílvia.

Jordi Puntí, El Periódico, 16 de gener del 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir