D'un pèl

Se suposa que algun dia en el futur, els que hem estat seguint l'afer dels papers de Salamanca (300.000  documents i 1.000 fotografies confiscats per les autoritats franquistes al govern català el 1939) –amb les demores gairebé generacionals a l'hora de retornar-los als seus propietaris originals (davant l'estupefacció de l'arxivística internacional) i la sol·licitud recent, no del tot comprensible, per part del govern central que la Generalitat reenviï els papers altre cop a Salamanca– en el futur, dic, tot plegat ens farà riure, potser pels descosits i tot, quan del nostre estat propi estant, mirem cap al país veí en el qual els catalans eren tan non grata que ni tan sols se'ls volia entregar uns patracols esgrogueïts.
A més, des de fa poc tenim un afer arxivístic nou: el dels papers d'Àvila, també confiscats, aquest cop per la Gestapo a la seu de la Generalitat a París el 1940 i lliurats a l'acte al govern franquista, que els va soterrar a l'Arxiu Militar Històric de la ciutat castellanolleonesa esmentada. Doncs bé, a la 4a secció de l'arxiu, Tom 1, Zona Roja, el segon recull de documents pertany a la Generalitat. I al lligall 556 d'aquest recull s'hi amaga el rotllo 26, al tercer fitxer del qual hi ha les actes de les reunions del Consell de la Generalitat; l'etiqueta del tercer punt d'aquestes actes –escrit pels militars franquistes– diu: “Terradellas [sic] propone estudiar constitución en Cataluña de territorio independiente antifascista, en caso de que la Republica perdiera la guerra.” O sigui, la independència de Catalunya ja va ser debatuda pel govern català sencer als anys trenta. Una independència que ens hauria estalviat 38 anys de supressió cultural sota una dictadura implacable i ens hauria convertit en el referent ibèric preferit de tots aquells països que aviat esdevindrien els aliats antinazis. S'hi hagués llançat, Sr. Tarradellas, s'hi hagués llançat...

Matthew Tree, El Punt Avui, 15/02/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma