No sóc...

Quatre dies que he passat a Londres, quatre dies que els mitjans no han deixat de parlar d'un incident que va tenir lloc al metro de París, el dimarts dia 17 de febrer, quan uns seguidors del Chelsea van impedir que un francès negre pugés al vagó que ells ocupaven. El vídeo dels fets ensenya com l'empenyen amb força més d'un cop, mentre un dóna el que sembla ser una salutació feixista i tots plegats canten “Som racistes, som racistes i ens agrada ser-ho”. També se senten diversos crits de “Fuck you”. És possible que alguns de vosaltres ja hàgiu donat per descomptat que els agressors són quatre hooligans estereotipats amb un coeficient intel·lectual més minso que el d'un ànec. Doncs, no. Un d'ells, Josh Parsons, de 21 anys, és un exalumne d'una escola privada prestigiosa (Millfield: 41.000 euros l'any) i és un admirador fervent i actiu de Nigel Farage, el líder de Ukip, el partit populista que vol treure la Gran Bretanya de la UE (el dia 19, The Guardian va publicar una foto de Parsons i Farage junts, somrients, pintes en mà). A Farage li ha faltat temps per dir que ell no és gens racista, però gens. El dia següent es va descobrir que un altre dels fans involucrats, Richard Barklie, de 50 anys, és un director del World Human Rights Forum (WHRF), una organització dedicada, segons la seva web, a “promoure els drets humans arreu del món”. De seguida, Barklie va dir a la CNN que abomina el racisme “totalment”. Poc després, un seguidor del Chelsea va assegurar a The Observerque el club no és gens racista però que hi ha un petit grup de fans que es comporten malament “només a l'estranger”. Doncs, no ben bé. John Terry, de 34 anys, el defensa més important del club, ha estat multat (300.000 euros) per haver qualificat un jugador de Queens Park Rangers de “puto negre de merda”. Curiosament, Terry no ha dit mai que no és racista, cosa que, com a mínim, demostra que és més honest que el líder de Ukip i el director del Fòrum Mundial a Favor dels Drets Humans. El futbol té aquestes coses.

Matthew Tree, El Punt Avui,  01/03/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma