dimarts, 14 d’abril de 2015

El món a vista d’ocell

Us heu plantejat comprar-vos un drone? Espero que no. No tinc ganes de veure com el cel s’omple d’aquests aparells voladors que no fan soroll i arriben a tot arreu —ja en tenim prou amb els coloms—. Ho dic perquè em fa por que els drones siguin la propera moda del món digital, després d’aquells bastons ridículs que serveixen per fer-se selfies, o autofotos, des de més distància. Intueixo que ho poden ser perquè els millors drones ja es poden comprar amb normalitat: a Barcelona surten per uns 1.500 euros, càmera i hèlices incloses. No són pas barats, però ja sabem que la gent és capaç de gastar-se un dineral amb artefactes d’aquests, encara que només serveixin per retratar la banalitat des de tots els angles.

A més a més, la fal·lera per filmar amb drones està cada cop més estesa. Aquesta setmana la BBC va emetre un documental sobre els 70 anys de l’alliberament d’Auschwitz, i la novetat eren unes imatges filmades amb un drone, esclar. No cal dir que era impactant, et donava una perspectiva nova de la desolació d’aquell lloc terrible, però alhora també li conferia una mirada massa neta, d’un realisme asèptic i impersonal. A Youtube també es poden altres veure exemples de filmacions amb drones, ja sigui sobrevolant Txernòbil, les cascades del Niàgara o els carrers de Nova York durant la nevada d’aquesta setmana.

Per tot plegat, doncs, no costa imaginar-se que el drone es convertirà en un recurs habitual en els programes de televisió. Fa uns quants anys que el National Geographic se’n serveix als seus reportatges de naturalesa, i sovint aconsegueix imatges extraordinàries. Aviat, però, arribarà un altre ús més gratuït, de la novetat per la novetat. Tothora —goso pronosticar— veurem imatges des de l’aire, sobrevolarem parcs, partits de futbol, manifestacions, imputats entrant al jutjat, desastres naturals, famosos banyant-se a la piscina privada... Al principi ens agradarà, perquè l’efecte d’observar el món des de les altures, a vol d’ocell, sempre té un punt de voyeur, de veure sense ser vist. Després n’abusaran tant que ens n’atiparem, com sol passar amb tot a la tele.

Jordi Puntí, El Periódico, 31 de gener del 2015.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir