Em dic Bondi, Aedium Bondi

       Em dic Bondi, Aedium Bondi”. Això és el que llegeixo a l’assumpte d’un correu que m’envia el periodista científic Xavier Duran. Un titular d’aquells que t’obliga a llegir el text que el segueix. En aquest cas, l’anunci d’una descoberta científica. A l’illa caribenya de la Hispaniola Samuel Turvey de la Societat Zoològica de Londres ha localitzat una nova espècie de rosegador. Una hutia, una mena de conillet d’índies. Es creu que hi havia una vintena d’espècies d’aquest petit rosegador, que fa de vint a seixanta centímetres i que pot arribar a pesar set quilos. Però més de la meitat d’aquestes espècies podrien estar extintes, de manera que la troballa de la vuitena espècie viva en ple segle XXI ha estat considerada tot un esdeveniment científic. L’animaló, que sembla tret d’una sèrie d’animació de Pixar, ha estat batejat amb el tradicional triple nom que estableix el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica. Una taxonomia que remarca l’espècie, el gènere i la família. En el cas d’aquest rosegador Plagiodontia aedium bondi. Aital sistema de notació, establert a mitjan segle XIX, és molt procliu a les dedicatòries, de manera que no resulta gens estrany detectar-hi noms propis en senyal d’homenatge a algun personatge reconeixible. Hi ha diverses espècies de papallones blaves anomenades Nabokovia en honor de l’escriptor i entomòleg Vladimir Nabokov, autor de Lolita. I també la Pseudolucia Humbert, homenatge al turmentat professor de Lolita, i la Pseudolucia Charlotte, en referència a la mare de l’explosiva adolescent.

En el cas del rosegador caribeny cal fixar-se en Bondi, perquè remet al cognom Bond. I sí, l’homenatge zoològic és per a James Bond. Però no, no és el famós espia l’assenyalat per Samuel Turvey sinó l’ornitòleg estatudinenc James Bond (1900-1989), un expert en ocells del Carib que va escriure el vademècum de la matèria: Birds of the West Indies. Ian Fleming, autor de la sèrie de novel·les que va donar vida a un dels detectius més famosos de la història, era molt aficionat als ocells i també va decidir batejar el seu protagonista amb el nom d’aquest científic, tot i que per motius no gaire lluïts. Volia un nom breu, gens romàntic, anglo-saxó i tanmateix ben masculí. Al The New Yorker va arribar a declarar: “Quan l’any 1953 vaig escriure la primera novel·la, volia que Bond fos un home avorridíssim (…) i vaig pensar, James Bond és el nom més avorrit que he sentit mai”. Més de mig segle després, el rosegador caribeny descobert a la Hispaniola potser suscitarà opinions radicalment oposades a la percepció de Fleming. A la gent li semblarà molt divertit que el Bondi del ratolí provingui de James Bond.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, dimarts 26/5/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma