Ha oblidat el seu password?

Sóc dels que intenten posar sempre la mateixa paraula de pas a tots els dispositius, registres, perfils, subscripcions, formularis o d’altres llocs impensables on et demanen que protegeixis l’accés amb una contrasenya. Però això no sempre és possible. Sovint el sistema et demana que hi combinis caracters numèrics o altres galindaines i l’acabo modificant. Com que sovint oblido aquests canvis ja em tens clicant al clàssic “Ha oblidat el seu password?” i reconstruint el camí. Una pèrdua de temps absurda que em desespera. Potser per això em va interessar tant la breu entrevista monogràfica sobre passwords que John Oliver li va fer a Edward Snowden. La trobareu a Youtube. Oliver es dedica bàsicament a la sàtira política. Escriu, produeix, fa d’actor i presenta programes de televisió. Com que és britànic i va passar per Cambridge als Estats Units l’adoren. Ara fa un any que condueix el xou Last Week Tonight with John Oliver a l’HBO. El nou d’abril passat va emetre una entrevista amb Snowden de pregunta única: com ho hauria de fer per trobar un password inviolable. Snowden va començar assegurant que la gran majoria de passwords que fem servir són desxifrables en menys d’un minut. I llavors Oliver va començar a proposar-ne d’aparentment enginyosos. El primer, PASSWERD. Snowden va somriure. Qüestió de dècimes de segon. El segon, ONETWOTHREEFOUR. Més somriures condescendents de l’exadministrador de sistemes conegut arreu del món per haver revelat informació classificada sobre el programa de vigilància massiva de l’Agència de Seguretat Nacional nord-americana.
       Després Oliver va augmentar la dificultat de la contransenya amb una tirallonga de xifres, lletres i caracters diversos. Però Snowden li va revelar la clau per garantir una bona seguretat: passar de passwords a passphrases, és a dir, del mot a la frase. I llavors Oliver es va lluir amb la següent proposta: admiralalonzoghostpenis42OYOLO. Aquesta sí que és una bona contrasenya!, va aplaudir Snowden. Compleix totes les condicions: majúscules, minúscules, xifres i, sobretot, és memorable. Encara estava desconcertat per la memorabilitat de la part final de la proposta d’Oliver (OYOLO) quan Snowden em va rescatar proposant la contrasenya que adoptaré a partir d’avui a tots els meus dispositius, canviant només el nom de la protagonista: margaretthatcheris110%SEXY. Aquesta sí que la trobo memorable, en el sentit de poder-la recordar. Igual com trobo memorable el comentari sobre la contrasenya thatcheriana amb què el còmic Oliver va acomiadar el tràgic Snowden: “Uau, aquest password no l’endevinaria ni un ordinador”. 


Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del 12/5/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma