Marededéu del Clatellot

       Ahir es va celebrar el dia de la mare, una festa patrocinada pels centres comercials. Abans del primer diumenge de cada maig es desplega una potent campanya publicitària basada en versos tan extraordinaris com “toíto te lo consiento menos faltarle a mi madre” o bé “madre no hay más que una y a ti te encontré en la calle”. Les imatges amb què es pretén incitar al regal matern no són aptes per a diabètics. Galtes somrients, abraçades tendres, palpejos emocionals, escenaris casolans... Aquesta vegada, però, la plàcida campanya del dia de la mare s’ha vist sacsejada per unes imatges potents que ens han arribat de Baltimore. Segur que ja les han vistes. Toya Graham, mare (soltera i negra) de sis fills, descobreix el seu fill Michael de setze anys entre els manifestants que pretenen apedregar la policia, l’agafa pel clatell i se l’endú cap a casa a crits i plantofades. La imatge de violència domèstica al mig del carrer ha entendrit els cors més aspres i la pobra Toya ha estat unàniment elogiada, començant pel cap de la policia de Baltimore. De fet, Toya Graham ja ha esta titllada de mare de l’any i només els més perepunyetes del planeta gosen posar objeccions al seu expeditiu mètode educatiu. És veritat que si Toya hagués estat la filla i Michael el pare les lloances potser no haurien estat tan unànimes. O si en comptes d’una manifestació violenta contra la policia se l’hagués endut a hòsties d’una marxa pacífica en defensa dels drets dels transexuals.

       Però les coses són com són i el mètode del clatellot matern es revela com una possible sortida al gran problema de la seguretat que angoixa tanta bona gent. En coherència amb l’acció de la mare antiavalots de Baltimore, cada cop que un policia estigui a punt de clavar dos trets a un detingut negre apareixerà un escamot de mares rosses i blanquetes que el cridaran a l’ordre, li clavaran un calbot i se l’enduran per avortar el crim. El mateix passarà a les escoles militars de tot el món civilitzat. En comptes de sergents venjatius amb ganes de putejar els cadets es constituirà un escamot de mares voluntàries que exerciran la seva autoritat de forma marcial sense estalviar-se cap modalitat de cop: bufes, mormes, bolets, castanyes, castanyots, faves, galetes, ventallots, plantofades... També a les facultats de ciències polítiques i empresarials (dues carreres destinades a fondre’s en un futur no gaire llunyà) es faran pràctiques amb mares de lloguer per afrontar la mala gestió econòmica dels qui fan un pa com unes hòsties amb els diners aliens. Queda clar que l’efecte Latoya transformarà l’edulcorat dia de la mare en la festa de la Marededéu del Clatellot.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns 4/5/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma