Messi paranormal

       Tot el que toca Leo Messi va més enllà del que seria raonable. La seva carrera és plena d’episodis que aboquen els cronistes a l’adjectivicidi. Fa uns anys, quan el seu talent encara no havia arribat a la categoria eviterna, va córrer la brama que s’acabaven els adjectius per definir-lo. Era un error, esclar, perquè qualsevol llengua disposa d’un arsenal d’adjectius molt més ampli dels que maneja la gent de l’esport, i si cal n’inventa. La veritable qüestió amb Messi és que no té cap sentit intentar definir-lo. N’hi ha prou de gaudir-lo. Xalar amb el que fa dins dels rectangles de joc. Dissabte, en el 0-8 a Còrdova, es va donar una doble circumstància que ja ha estat comentada des de tots els punts de vista. Una doble cessió, un doble regal. El primer, el gol que tots els companys de davantera li van cedir per fer el 0-6: després d’una paret Pedro pot marcar però la passa a Luis Suárez, l’uruguaià rep un penal clar del desesperat porter cordovès però aconsegueix assistir al centre de l’àrea xica, i allà Neymar arronsa la cama perquè Messi marqui el 0-6. La segona cessió, el segon regal, és el penalti que Messi, tirador habitual de penes màximes, cedeix a Neymar perquè el brasiler anoti el 0-7, tot enviant un missatge clar al desficiós Cristiano Ronaldo: la glòria individual és menys important que l’èxit general de l’equip.

       Com que de tot això n’han parlat des del dissabte totes les tertúlies esportives i no tenia altra manera de fer-me passar els nervis abans del decisiu partit de demà davant del Bayern, m’he concentrat en un altre d’aquests moments feliçment inexplicables que envolten la trajectòria de Messi. Dissabte, al Nuevo Arcángel, Messi va marcar un altre gol, abans de tot aquest ball de regals. El seu primer gol, que va passar desapercebut a pesar de fer-lo de cap (circumstància no gaire freqüent) a bon centre d’Alves (fet menys freqüent encara), afegeix al llarg currículum golejador de l’argentí una circumstància inèdita, inquietant i sobrenatural. Resulta que Messi va fer el 0-3 en el minut 1 de la segona part, de manera que constarà a totes les cròniques associat al minut 46 del partit. Però es dóna la circumstància que Luis Suárez havia anotat el 0-2 en l’últim sospir del temps afegit (de 2 minuts) que l’àrbitre havia indicat al final del primer temps. De manera que el gol figurarà a la majoria de cròniques com anotat al minut 47 del mateix partit. Messi, doncs, és capaç de marcar el tercer gol d’un partit un minut abans que un company seu marqui el segon. Confiem que demà practiqui aquesta nova habilitat sobrenatural davant els nois d’en Pep.

Màrius Serra. La Vanguardia. 5 de maig de 2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma