Què durarà el rúnning?

Escric aquest rum-rum durant la teòrica jornada de reflexió abans de les eleccions municipals d’ahir, amb la certesa que la veritable jornada de reflexió és avui i que el rum-rum pels resultats es perllongarà quatre mesos. Dit això, el running del títol no s’ha de prendre pas com a metàfora política, entre altres coses perquè els jaciments de metàfores ja pateixen una sobreexplotació brutal per part dels analistes polítics. Aquest rum-rum va de la paraula que distribueix aquesta setmana l’Obneo (Observatori de Neologismes de la UPF). Segons aquest magnífic instrument d’anàlisi, el manlleu de l’anglès running es documenta en català el 21/IX/99, però comença a aparèixer amb freqüència a partir de l’any 2012. Un 64% dels casos documentats són d’aquests tres darrers anys de Procés i processons. Running és el gerundi del verb córrer (to run) lexicalitzat en el sentit de “l’acció de córrer per esport o exercici, ja sigui en una cursa o com a passatemps”. En anglès, l’Oxford English Dictionary ja el documenta al segle XIV. Abans, córrer era de covards i Rexach un esportista modèlic. Ara, qui no corre, vola, els analistes de futbol compten els metres recorreguts pels futbolistes i els nous apòstols de la religió rúnnica són Haruki Murakami i Kilian Jornet. Encara no l’hem entrat al diccionari però quan ho fem, si ho fem, potser hauríem de revisar els seus predecessors.

       L’any 1982 Pere Tàpias va publicar un disc que es deia Xàndals i barretines. Contenia la cançó “Passatges footingueros”, amb una tornada enganxadissa: “jo vaig fent footing, footing, footing”. Tàpias ho escrivia així, amb la doble oo del peu anglès (foot). El DIEC, per analogies tan clares com el futbol, ho va adaptar com a fúting i va optar per xandall a l’hora d’adaptar el francès chandail, que té un origen curiós: prové de (mar)chand d'ail, 'marxant d'all o de llegums', perquè aquests venedors duien roba còmoda. Fer fúting, però, era equívoc. Es va crear en francès a partir d’un terme que en anglès no té res a veure amb córrer. Footing vol dir “superfície per plantar bé els peus”, “estabilitat” o “posició social, estàtus”. De córrer (a poc a poc) per fer exercici en diuen jogging, que per aquí ens havíem proposat d’adaptar com jòguing. Ara la febre del running (rúning?, rèning?, ràning?) tot ho envaeix. Sobretot les botigues de material esportiu que massacren vises a còpia de mitjonets, sabatilles, malles, samarretes de compressió (ai), ronyoneres, rellotges, pulsòmetres i tota mena de galindaines que et fan sortir de la botiga (i del país) cames ajudeu-me tot cantant “Jo vaig fent rúning, rúning, rúning”...

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 25/11/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma