dilluns, 18 de maig de 2015

Tísner dóna joc

Avui es lliuren a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats els premis de la primera edició del Concurs Tísner de creació de jocs en català, organitzada per la Plataforma per la Llengua. Un concurs adreçat a les escoles, i concretament als alumnes de cinquè i sisè. Es tractava d’inventar jocs de taula de qualsevol mena que tinguessin la llengua com a eix. Poca broma, perquè inventar un joc és com escriure una obra de teatre amb diàlegs oberts. Preveus que hi haurà uns actors que es relacionaran segons les regles que predeterminis, però saps que el desenllaç sempre variarà. Aquest punt d’imprevisibilitat és la grandesa de qualsevol bon joc. En Tísner era força juganer. Més enllà d’altres activitats com la literatura, el periodisme o l’activisme polític, ha passat a la història com el pare dels mots encreuats en català. També va ser l’introductor de l’Scrabble en català, de la mà de l’Oriol Comas i el Joaquim Dorca, dos dels membres del jurat d’aquest primer concurs, en la seva condició d’expert i editor de jocs, respectivament. Els lectors més veterans de La Vanguardia recordaran que vaig tenir el privilegi i la responsabilitat de substituir en Tísner a la secció de mots encreuats l’any 1990, ja fa un quart de segle, quan aquí només es publicaven en català les esqueles i els mots encreuats. El dia que ens vam reunir els membres del jurat per posar-nos a jugar una estona a cada joc i decidir quins tres guardonaríem feia justament quinze anys de la mort d’en Tísner, el 7 de maig de 2000. A més de Comas i Dorca, també vam deliberar amb Salvador Alsius i Isabel Romano, en representació de la Plataforma. Valoràvem quatre variables: presentació, jugabilitat, nivell lingüístic i sociabilidad.

La participació ha estat notable i els jocs tenen un bon nivell, amb proves lingüístiques expressament pensades per al format de joc triat. Més detonants que els exercicis de classe, però amb el mateix temari: proves ortogràfiques, fonètiques, de conjugació verbal, els estel·lars pronoms febles… Els mecanismes de joc són variats. N’hi ha de recorregut, d’estratègia, de rol… Alguns prototips tenen una presentació espectacular i tots contenen elements clàssics com ara daus, cartes, fitxes, lletres… i algunes novetats inesperades, com dues olles, una de les quals, de grills. La majoria de mecanismes parteixen de models identificables (Memory, Oca, laberints…), però són jocs inèdits i les variants aplicades demostren un treball previ a l’aula formidable, que per ell mateix ja justifica la convocatòria. Tots els que n’hem inventat algun sabem que l’única manera de fer un joc és jugar-hi molt, reescriure les instruccions tantes vegades com calgui i modificar les regles que enganyen o engavanyen. Poques creacions són tan clarament dependents dels seus receptors com els jocs de taula (o de tauler). Aturada tècnica: només un dels aspirants l’encerta i escriu tauler, la resta s’entesta a anomenar-los jocs de taulell! Fora d’això, tot perfecte. Jugueu, jugueu, que el món s’acaba.  

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura, 16/5/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir