Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2015

El sexe amb un iac

Mark Saltveit és l’actual campió mundial de palíndroms. Vince Clemente li vol fer un documental abans del proper Campionat, que se celebrarà el 2017. De moment, n’ha fet un tràiler per intentar finançar-lo a través del que aquí coneixem amb el nom esperantista de Verkami. El projecte de documental es diu A man, a plan... a palindrome! (en al·lusió al famós palíndrom nord-americà “A Man, A Plan, A Canal: Panama”) i la plataforma Kickstarter. Saltveit, de 53 anys, hi explica el primer palíndrom que se li va acudir i també el que l’ha fet campió del món. Quan tenia 9 anys va descobrir la simetria lletrada en un dels mots grollers que li prohibien dir a l’escola: poop, en el sentit de cagar. Mark la va allargar: “Eat poop tea” (menjar cagar te). La decepció va venir en transcriure-la, quan es va adonar que la parella eat-tea anava coixa de simetria i això feia que la frase no fos un palíndrom. Vint-i-cinc anys després Saltveit va començar a assistir als campionats de mots encreuats que or…

Sistemes de votació

Aquest estiu del quinze serà el de la doble precampanya electoral. Doble perquè val per a Catalunya i per a Espanya, o per al Parlament i per al Congrés, encara que cap de les dues eleccions encara no hagi estat formalment convocada. La tensió d’aquests últims anys ha tornat a posar en primer pla l’exercici del vot, protagonista dels primers temps de la transició. Aquest dissabte a Canet Josep Maria Mainat podria recuperar aquella vella cançó de la Trinca que jugava amb tots els dobles sentits sexuals possibles d’introduir el vot a l’urna. Des del 9N votar torna a ser sexi i potser tot el que ha vingut després es pot explicar com un seguit d’atacs de banyes encadenats, a banda i banda de la catalanitud, l’espanyolitat, l’espanyolitud i la catalanitat. L’urna esdevé objecte de fetitxisme, tal com vam poder veure en l’urneta de cartó blanc model 9N que Joana Ortega va regalar a Neus Munté en la cerimònia de traspàs de poders vicepresidencials. Els partits assemblearis es fan tips de vot…

Manu, Meca, PDF escrits

Kennedy Toole torna a ser novetat a les llibreries. Anagrama ha encarregat a Xavier Pàmies una nova traducció al català de la gran A Confederacy of Dunces. L’any 1988 la versió de Maria-Antònia Oliver va arribar a les llibreries amb un títol que forçava el registre, Una conxorxa d’enzes. Deu anys més tard els enzes es van simplificar (o ximplificar) i el títol es va reimprimir com La conxorxa dels ximples. Ara Pàmies també ha defugit la conxorxa. Escull, amb encert segons el meu criteri, Una confabulació d’imbècils i aposta per un registre més proper al català central.Coincidint amb aquesta notable recuperació, Anagrama també publica la biografia de Kennedy Toole. Una mariposa en la máquina de escribir, de Cory Maclauchlin, és en realitat mig biografia i mig bibliografia, atès que no només s’ocupa de l’entorn familiar i la curta vida de John Kennedy Toole fins al seu suïcidi, sinó que també recull l’ulterior periple del manuscrit per un reguitzell d’editorials, enviat per Thelma, la i…

Festes sorpresa

Molts cursos, cursis i cursets acaben abans de Sant Joan, de manera que alguns pares arriben a la revetlla d’aquesta nit tips de festes. Han assistit sisplau per força a representacions teatrals més o menys afortunades, concerts corals sense acomodadors, espectacles pseudoesportius amb megafonia estrident i tota mena de trobades aparentment lúdiques, algunes de les quals reforcen les vocacions monàstiques. En tinc proves empíriques. Ara que la monja Forcades s’ha exclaustrat conec algunes mares de família que li canviarien el lloc aquesta mateixa nit i s’enclaustrarien temporalment durant unes quantes setmanes, prorrogables. D’entre totes les celebracions del final de curs n’hi ha una que és especialment lamentable: les festes sorpresa de comiat que els pares preparen per a una promoció de fills que deixa l’escola en bloc. No pas per expulsió col·lectiva o per dimissió en massa, sinó perquè els interfectes acaben l’ESO o el Batxillerat i han de canviar de centre per continuar els seus…

Show me Dewey, Dui!

Dimarts passat aquesta columna duia per títol “Gates de biblioteca” i anava dedicada al gat Dewey. El tal Dewey és un felí molt popular entre bibliotecaris (i càries) des que Vicki Myron i Bret Witter van publicar Dewey, un gat a la biblioteca (Edebé). Més enllà de la sinopsi del relat i d’explicar les circumstàncies que m’hi havien portat (una bibliotecària va guanyar un concurs d’enigmes verbals amb el nickname Dewey), vaig confessar una petita confusió. Inicialment vaig pensar que el pseudònim de la guanyadora al·ludia a John Dewey (1859-1952), un dels pensadors més influents en la pedagogia contemporània. De fet, em va semblar prou evident la relació entre la història del gatet que provoca grans canvis en el seu entorn i les idees pedagògiques de Dewey. La meva conclusió va ser: “em resisteixo a creure que l’homonímia sigui casual”. Doncs no ho era, no, però no tenia res a veure amb aital pedagog. De seguida que va sortir l’article em van escriure un munt de bibliotecaris (…