Agostina i Santiago

Les fitxes d’Scrabble són un recurs sobreutilitzat en el món de la publicitat. Tots hem vist plafons, cartells, espots i altres reclams que ens transmeten el seu missatge amb una tirallonga de lletres emmarcades en un quadradet. La mera presència de les fitxes ja connota el plaer de jugar. Dóna joc. Per això, el fabricant del joc s’hi ha de mirar molt, a l’hora de publicitar-lo. No pot sortir al mercat amb qualsevol cosa. L’agència Lola Madrid, amb seus a Madrid, Barcelona i Lisboa, acaba de presentar un espot de gran nivell per publicitar l’Scrabble. En la versió de 80 segons que veig a adweek.com assistim a un enamorament predeterminat per les afinitats anagramàtiques. Més enllà de la coincidència absoluta de lletres entre els dos noms (amb què us esguerro el final de l’anunci, però com que només són vuitanta segons estic segur que sabreu perdonar-m’ho), l’atzar inexplicable que suscita qualsevol enamorament prové aquí de les lletres. Totes les afinitats entre Agostina i Santiago són anagrames. Ella viu a Tòquio (Tokyo) i ell a Kyoto. Ella és taxista (cab driver) i ell pesca crancs (crab diver). Ella apareix en un cafè pensant que potser no trobarà parella (forever alone) i ell estirat damunt un terra de fullola (a veneer floor), meditabund. La melangia de la noia esperant escoltar al mòbil una veu càlida (warm voice) contrasta amb l’estupefacció del noi davant del seu microones buit (microwave).

       Alguns dels anagrames remeten a situacions absurdes, però el director de l’espot Rodrigo Saavedra les sap embolcallar amb un aire de misteri que les fa intrigants. Per mostrar la trista existència a què els aboca la solitud els veiem en situacions molt contrastades. Ella, davant del mirall del bany, s’emprova la roba interior que s’ha comprat per si mai té una cita (a stunning bra). Ell perd el temps miserablement amb una lupa a la mà cremant formigues (burning ants) per focalitzar el desassossec amb un feix de llum concentrat. Tots dos acaben ajaguts en sengles divans de psicoanalista, amb els doctors Koyshiro i O’Yorkish, i així es desenvolupen les seves vides fins que, un dia, una cadena d’amics comuns (tots amb noms i cognoms que són anagrames els uns dels altres) fan que l’Agostina i el Santiago coincideixin en una festa de disfresses. Ell va de pastís de poma (an apple pie) i ella de pinya tropical (a pineapple). Destinats a topar, s’enamoren del seu anagrama i n’aparellen les lletres. L’anunci acaba amb la fugaç aparició de la marca. Diuen que aquest estiu hi haurà versions en francès, espanyol, italià i alemany. La comunitat escrablista catalana segur que en farà una versió off.  

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum dilluns 1/6/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma