Arriba el ¨genoll-less"

Hi ha un embarbussament que fa: “De genollons, collia, collia, de genollons collia codonys, de genollades, codonyades, i amb els dits codonys collits”. És un d’aquells que explora els encontorns fonètics de certes paraules grolleres, amb la clara voluntat de fer-te-les pronunciar sense voler. Aquí l’indicible és genital, esclar. Conys i collons a l’aguait de la confusió entre el verb collir i els tardorals codonys, els fruits comestibles del codonyer (Cydonia oblonga) amb els quals es fa el codonyat. Figura que el protagonista d’aquest embarbussament no s’enfila per despenjar fruits sinó que els cull de terra després que ja han caigut de l’arbre. D’aquí la posició, de genollons. Aquesta primavera es porta el genoll en la moda femenina. El genoll destapat, s’entén. A la vista. I aquesta vegada no és (només) per la disminució de la longitud de les faldilles o per la proliferació de pantalonets. La novetat dels nous genolls descoberts és que formen part de cames cobertes completament pels camals dels pantalons. S’han adonat que cada cop hi ha més pantalons amb un tall al genoll? Les usuàries més exagerades porten texans sense genolls, amb un forat de pam que mostra tothora la pell tibant que cobreix la ròtula i, si baden, la càpsula sinovial i la bossa serosa subcutània. Seria com dur uns pantalons apedaçats amb unes grans genolleres de color carn.


       Però no tothom és tan explícit. Els exemplars més subtils de genolls enlaire són models de pantalons de qualsevol teixit (texans, elàstics, de punt) que porten una simple incisió frontal estratègicament situada a la zona dels genolls. Quan les noies més genolludes s’asseuen els sécs invisibles es baden i revelen uns centímetres quadrats de carn (gairebé uns centímetres oblongs) ben misteriosos. La primera vegada que els veus fa angúnia. Acostumats als estrips més estridents dels texans esfilagarsats, aquesta emergència sobtada de carn sona a accident. Però la seva simètrica rèplica a l’altre genoll en confirma la premeditació dissenyaire de la genollera estripada. Fins ara, les genolleres o bé eren bosses a la zona del genoll d’uns pantalons provocats per l’esllenegament de la roba o bé els mítics reforços de cuir amb què les mares amatents reforçaven els pantalons dels nens més moguts. A partir d’ara caldrà afegir-hi aquesta modalitat presumptament sexi del genoll-less. Jo ja he començat a mirar genolls amb esperit d’anatomista. N’hi ha de punxeguts i de més molsuts, de pell llisa i amb pellofes, malgrat la tibantor articulatòria. I després n’hi ha de dubtosos. Quan començarem a sentir que la gent s'ha operat els genolls?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 2/6/15


Comentaris

  1. Quina bajanada és aquesta d'estripar la roba nova? Amb paciència, ús intensiu i glamurositat immanent els forats apareixen sols i en els llocs més estratègics. Ara mateix en tinc un a nivell dels codonys... Si això és moda, espero marcar tendència i que els talls a l'entrecuix es facin generals. Aviseu-me.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma