dilluns, 8 de juny de 2015

El triplet de Fiji

La setmana passada, una selecció nacional de futbol va guanyar un partit per primera vegada a la història en una Copa del Món. Va passar a Christchurch, Nova Zelanda, on s’està celebrant el Mundial Sub-20 de futbol. La selecció en qüestió és la de les illes Fiji, un estat insular d’Oceania independent des de 1970, i el nom de l’estadi sembla patrocinat pel corrent sobiranista d’Unió Democràtica de Catalunya: AMI Christchurch Stadium. La victòria, celebrada al Pacífic Sud com si haguessin guanyat una final de Champions, va ser contra la selecció d’Honduras, un rival teòricament molt superior. En el primer partit del Mundial els fijians havien caigut davant d’Alemanya per 8-1, un resultat només un gol pitjor que l’encaixat per l’equip absolut de Brasil a l’últim Mundial, però davant Honduras Fiji va tenir el dia i va guanyar per 3-0, amb gols de Verovou (13’), Salu Waqa (19’) i autogol de l’hondureny Kevin Álvarez (45’). El joc fijià va ser molt limitat. N’he vist un resum i, més enllà dels gols, el que s’albira és un exemple clar de futbol de pati d’escola. 

       Totes les cròniques destaquen l’emoció dels fijians. Alguns components de la selecció es van posar a plorar quan van sentir l’himne (suposo que això va fer que molts espanyols enyorats redifonguessin el microvideo per Twitter) i després de la victòria no se’n sabien avenir. Fiji no arriba al milió d’habitants i no estan acostumats a celebrar victòries esportives. Però estava escrit que la seva primera victòria havia de ser per tres gols des de l’època victoriana. Victòria I d’Anglaterra (1819-1901) va ser reina durant 67 anys (i l’any 1876 també va ser proclamada emperadriu de l’Índia). L’època victoriana es va caracteritzar per una solemnitat engavanyadora que encara avui fa de la monarquia britànica una de les més cerimonioses d’Occident. Però la condició humana és vel·leïtosa, de manera que aquell encarcarament formal que associem a l’adjectiu victorià també va tenir les seves excepcions. Una d’elles relacionada, justament amb les illes Fiji. Segons divulga el ludolingüista Peter Newby: “l'any 1874 la reina Victòria va triar Fiji entre els quatre noms que li van proposar els seus generals perquè trobava que els tres puntets consecutius de les is i la jota quedarien la mar de bé als mapes on havien de constar aquelles illes acabades de conquerir". Els tres puntets consecutius de Fiji prefiguraven el triplet de gols amb què es van passar els pobres hondurenys per la pedra. Per celebrar-ho parafrasejarem el gran Federico Trillo: “¡Viva Honduras!”

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 8/6/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir