Manu, Meca, PDF escrits

Kennedy Toole torna a ser novetat a les llibreries. Anagrama ha encarregat a Xavier Pàmies una nova traducció al català de la gran A Confederacy of Dunces. L’any 1988 la versió de Maria-Antònia Oliver va arribar a les llibreries amb un títol que forçava el registre, Una conxorxa d’enzes. Deu anys més tard els enzes es van simplificar (o ximplificar) i el títol es va reimprimir com La conxorxa dels ximples. Ara Pàmies també ha defugit la conxorxa. Escull, amb encert segons el meu criteri, Una confabulació d’imbècils i aposta per un registre més proper al català central. Coincidint amb aquesta notable recuperació, Anagrama també publica la biografia de Kennedy Toole. Una mariposa en la máquina de escribir, de Cory Maclauchlin, és en realitat mig biografia i mig bibliografia, atès que no només s’ocupa de l’entorn familiar i la curta vida de John Kennedy Toole fins al seu suïcidi, sinó que també recull l’ulterior periple del manuscrit per un reguitzell d’editorials, enviat per Thelma, la infatigable mare de l’autor que no va parar quieta fins que no va aconseguir que la novel·la de John es publiqués. A la biografia Maclauchlin parla de manuscrit (de l’única còpia que en va heretar la mare), però fa tot l’efecte que es refereix a un text mecanografiat. La tradició vuit-centista del Manuscrit trouvé à Saragosse de Jan Potocki (1804) té un pes terminològic determinant, fins al punt que les bases de molts premis literaris parlen encara de manuscrits i les agències literàries diuen que reben molts manuscrits (encara que sigui en Pdf). Llevat dels que són escrits amb els peus, que també n’hi ha, la majoria de textos literaris s’escriuen amb les mans, però gairebé sempre aplicant-les a un teclat. Conscient d’aquest lloc comú, Manuel de Pedrolo ja va voler-lo ultrapassar l’any 1974 en el títol de la que probablement ha estat la seva obra més divulgada: Mecanoscrit del segon origen.

       Aquests dies a les llibreries coincideix una altra obra recuperada per familiars: les dues novel·les escrites per Irène Némirovsky durant la Segona Guerra Mundial que ara Salamandra publica juntes sota el títol Suite francesa. Némirovsky, una autora que ja gaudia d’una certa consideració quan els nazis van arribar a París, va continuar escrivint a la França ocupada fins que va ser víctima del nazisme. Les seves filles van iniciar una fugida tan penosa com algunes de les que descriu la novel·la. La maleta que contenia fotos i els manuscrits les va acompanyar sempre, però no gosaven llegir-los perquè creien que eren les notes íntimes de la seva difunta mare i no se sentien preparades. Sis dècades després una de les filles va agafar una lupa i va començar a mecanografiar a un ordinador la minúscula lletra dels quaderns. Només llavors es va adonar que es tractava d’una novel·la que retratava els èxodes interiors de la França ocupada d’una manera vívida i violenta. Es va publicar el 2004. Després dels manuscrits i mecanoscrits inèdits em pregunto com en direm quan comencem a trobar PDFs inèdits. Pedefescrits?

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura, 27/6/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma