dilluns, 22 de juny de 2015

Show me Dewey, Dui!

       Dimarts passat aquesta columna duia per títol “Gates de biblioteca” i anava dedicada al gat Dewey. El tal Dewey és un felí molt popular entre bibliotecaris (i càries) des que Vicki Myron i Bret Witter van publicar Dewey, un gat a la biblioteca (Edebé). Més enllà de la sinopsi del relat i d’explicar les circumstàncies que m’hi havien portat (una bibliotecària va guanyar un concurs d’enigmes verbals amb el nickname Dewey), vaig confessar una petita confusió. Inicialment vaig pensar que el pseudònim de la guanyadora al·ludia a John Dewey (1859-1952), un dels pensadors més influents en la pedagogia contemporània. De fet, em va semblar prou evident la relació entre la història del gatet que provoca grans canvis en el seu entorn i les idees pedagògiques de Dewey. La meva conclusió va ser: “em resisteixo a creure que l’homonímia sigui casual”. Doncs no ho era, no, però no tenia res a veure amb aital pedagog. De seguida que va sortir l’article em van escriure un munt de bibliotecaris (entre els quals la mateixa Dewey i el documentadíssim Jesús Gascón) i em van il·luminar. El que dóna nom al gat no és pas John Dewey, sinó Melvil Dewey, un dels referents de la biblioteconomia moderna. Aquest Dewey, coetani de l’altre, treballava en una biblioteca de Boston i es va inventar una classificació bibliogràfica que, degudament actualitzada, encara es fa servir. Sobretot als Estats Units. La va publicar l’any 1876 i va tenir un èxit fulminant. S’anomena Dewey Decimal Classification. Divideix els llibres en deu classes, cadascuna de les quals dividida en deu subclasses i així successivament fins que calgui. A Europa la classificació de Dewey va inspirar la CDU (Classificació decimal universal), proposada el 1907 per ordenar els milions de fitxes bibliogràfiques que des de 1895 havia recollit l’Institut bibliogràfic universal de Brussel·les.

A partir de 1915, any de la fundació de l’Escola Superior de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars, Jordi Rubió i Balaguer adopta la CDU com a sistema de classificació a Catalunya. També l’adapta, tot introduint canvis tan substantius com el codi de la llengua catalana, que la CDU inicial subordinava al grup de la llengua occitana i aquest al de la francesa. Melvil Dewey, doncs, a banda d’inspirar relats de gats, va inspirar la disposició dels prestatges. Personatge inquiet, Melvil també va proposar una radical reforma ortogràfica (de l’anglès) que no va prosperar. Per començar a predicar amb l’exemple signava amb el seu cognom abreujat. En comptes de Dewey, Dui. DUI! Es veu que el president Mas té alguna obra seva al calaix.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 22/6/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir