Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2015

Sentinelles editorials

La publicació de Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee, és una operació editorial carregada de sentit. No sempre és així quan ens venen la troballa d’un manuscrit inèdit d’un autor molt conegut. Sovint es tracta de maniobres editorials d’aprofitament de residus literaris que un bon autor havia descartat o deixat enrere en el seu trajecte. Aquest no és el cas. La publicació de la primera novel·la (inèdita) de Harper Lee permet fer un exercici interessant. Rellegir Matar un rossinyol (jo ho he fet en l’extraordinària traducció de Xavier Pàmies per a Edicions 62) i acte seguit saltar vint anys en la narració i enfrontar-se al retorn de Jean Louise Finch, l’entranyable Scout, a la seva vila natal de Maycomb (jo ho he fet en l’original editat per Harper Collins, Go set a Watchman, disponible a les llibreries més inquietes del país). De la doble lectura se’n poden treure unes quantes conclusions. La primera, que són dues novel·les excel·lents. Potser el judici del pobre negre acusat de …

No poder dir ni fava

Séchu Sende és l’autor d’un llibre de contes molt divulgat en gallec (Made in Galiza, Editorial Galaxia) que acaba de ser traduït al català per Mònica Boixader: La venedora de paraules (RBA). Un dels contes relata la història d’una empresa multinacional que registra paraules i després les llança al mercat global fins que es fan tan populars que la gent no pot deixar d’usar-les. De mica en mica, les paraules registrades conformen una mena d’idioma global cada cop més potent i l’empresa (que es diu Verba, glubs, com l’App per a mòbils verba7.com) se’n reserva els drets de reproducció. Amb el temps, Verba esdevé el Google dels mots, la qual cosa pot semblar molt poètica però és terrible. Sobretot si la fèrtil imaginació de l’escriptor gallec ultrapassa el reialme de la ficció. Ja ens va passar amb el mot xampany, eliminat de la nostra parla quotidiana per decret llei en favor de l’insuls cava, i ara ens pot tornar a passar amb les faves. O amb les fabes amb be alta, tal com s’escriuen en…

Catalunya aritmètica

Les batalles pel poder es lliuren en tots els àmbits, des de l’èpica dels carrers a la filatèlia. Dos dels més sensibles són el nomenclàtor i el mobiliari urbà. Aquest 20N (la data que probablement escollirà Rajoy per a les eleccions) farà quaranta anys justos de la mort de Franco i encara hi ha romanalles franquistes tan voluminoses com el monument que s’alça sobre el riu Ebre en el seu pas per Tortosa. De fet, abans de les eleccions del 24M es va presentar una denúncia contra 35 alcaldes per 86 símbols franquistes que incomplien la Llei de Memòria Històrica. L’últim conflicte en l’àmbit simbòlic es va donar ahir. El consistori barceloní que presideix Ada Colau va prohibir (o en llenguatge neoadministratiu “no va autoritzar”) l’ús del castell de Montjuïc per a la celebració de la missa anual en record dels “héroes y mártires del Glorioso Movimiento Nacional” que s’hi celebrava des de 1940, ara sota l’eufemisme de missa per tots els difunts de guerra. La decisió té un vessant aritmèti…

Formació contínua

El proppassat dia 7/7, gloriosa diada de Sant Fermí, la segona definició d’horitzontals 1 dels meus mots encreuats feia: “El primer espectador del ser o no ser, aquesta és la qüestió (5 lletres)”. La resposta era crani i ha suscitat uns quants missatges de lectors perspicaços que em fan arribar una esmena. El senyor Climent Lupón, per exemple, em diu: “A risc de semblar saberut i d’arribar tard, em permeto apuntar que el monòleg amb un crani és al cementiri (acte V) i “to be or not to be” és al castell (acte III). Si no recordo malament, a la pel·lícula Laurence Olivier té un punyal a la mà, ja que ha estat a punt de matar el rei… Bon estiu”. I ho acompanya amb els fragments corresponents de la versió original de Hamlet que ho documenten. El senyor Lupón i els set altres lectors que m’han escrit tenen tota la raó del món. El meu ha estat un làpsus de sincronia entre una de les imatges més emblemàtiques del personatge (amb la calavera a la mà) i una de les seves frases més recordades (…

Cinc hores amb Damon

Imatge
A vegades un home mossega a un gos i esdevé notícia. Dissabte passat, Damon Albarn —ànima de Blur, Gorillaz, etcètera— actuava al festival de Roskilde, a Dinamarca, per presentar el seu projecte Africa Express. Quan feia cinc hores que tocava, acompanyat de músics convidats, els organitzadors li van demanar que plegués, que eren les 4 de la matinada i ja n’hi havia prou. Ell va dir “Fuck that!” i s’hi va negar i llavors un vigilant de seguretat, conegut amb el nom premonitori de Big Dave, se’l va carregar a coll i se’l va endur de l’escenari tot somrient. Als vídeos que circulen del concert es veu com el grup tocava una versió de Should I stay or should I go?, de The Clash. Quan es va acabar, els músics van deixar els instruments i se’n van anar, però la pregunta dels Clash va quedar flotant en l’aire: “Me’n vaig o em quedo?”, i Damon Albarn va decidir quedar-se i va continuar cantant la mateixa tonada mentre gran part del públic l’acompanyava. De sobte era com si l’heroi del britpop

La BBC de Ribó

Si el maig és mes de comunions a raig, el juny i el juliol són mesos de núvies al vol. Puc comptar amb els dits d’una mà el nombre de casaments als que he anat en ma vida, i encara un va ser el meu, a l’escenari del teatre Condal del Paral·lel. Potser per això mai no m’havia fixat que la majoria se celebren en aquestes setmanes. Hi deu influir el bon temps i la possibilitat d’allargar les vacances amb els dies de permís que marca el conveni. En parlo amb el gran Jordi Ribó, el fotògraf de Granollers responsable de la il·lusió òptica que ens va permetre veure córrer el nostre fill Llullu. Fa un parell de setmanes que el vaig veure treballar com a fotògraf de casaments per primera vegada, a les noces dels meus nebots Núria i David. Després de veure’l en acció confirmo que és tot un personatge, capaç de transformar una tediosa concatenació de fotos en grup al voltant d’un vestit de núvia en un espectacle. En Ribó té l’estudi al centre de Granollers i una llarga trajectòria com a dinamitz…