dilluns, 20 de juliol de 2015

Catalunya aritmètica

Les batalles pel poder es lliuren en tots els àmbits, des de l’èpica dels carrers a la filatèlia. Dos dels més sensibles són el nomenclàtor i el mobiliari urbà. Aquest 20N (la data que probablement escollirà Rajoy per a les eleccions) farà quaranta anys justos de la mort de Franco i encara hi ha romanalles franquistes tan voluminoses com el monument que s’alça sobre el riu Ebre en el seu pas per Tortosa. De fet, abans de les eleccions del 24M es va presentar una denúncia contra 35 alcaldes per 86 símbols franquistes que incomplien la Llei de Memòria Històrica. L’últim conflicte en l’àmbit simbòlic es va donar ahir. El consistori barceloní que presideix Ada Colau va prohibir (o en llenguatge neoadministratiu “no va autoritzar”) l’ús del castell de Montjuïc per a la celebració de la missa anual en record dels “héroes y mártires del Glorioso Movimiento Nacional” que s’hi celebrava des de 1940, ara sota l’eufemisme de missa per tots els difunts de guerra. La decisió té un vessant aritmètic. Els ofereixen la possibilitat de celebrar-la en un altre espai públic municipal i, sobretot, en una data que no coincideixi, ves per on, amb l’aniversari de l’Alzamiento. Cal aplaudir aquesta decisió i preguntar-se com és que s’ha trigat.

       El dia que me n’assabento un compromís professional em porta a un estudi de gravació a Les Cabanyes, a tocar de Vilafranca. L’únic que sé d’aquesta vila agrícola és que hi va néixer Josep Torras i Bages. Només arribar-hi m’adono que els carrers estan numerats, com a Nova York. Tots menys un, el que correspon al Mas Gomà natal del bisbe. Aquest carrer manté el nom del fill més il·lustre de Les Cabanyes. Com que l’urbanisme (o ruralisme) cabanyenc no és gaire quadriculat em costa una mica trobar el carrer 14. En el trajecte, tan aviat sóc al carrer 7 com al 33, però al final resolc l’equació. El meu amfitrió m’explica que la solució numèrica és prèvia a la Guerra Civil, potser dels temps de la dictadura de Primo de Rivera. Davant les discussions bizantines sobre els noms que havien de figurar a les plaques del carrer, l’ajuntament va optar per la via aritmètica, amb una única excepció. L’autor de La tradició catalana (1892) va deixar escrit “Catalunya serà cristiana o no serà”, un lema envellit per més que s’hi esforci el senyor Espadaler. En canvi, vista l’embranzida amb què irromp la candidatura encapçalada per Raül Romeva a les decisives eleccions del 27-S, podem parafrasejar Torras i Bages i, inspirats pel nomenclàtor de la seva vila natal, concloure que “Catalunya serà aritmètica o no serà”. Els millors bars del 27S els trobareu entre els carrers 68 i 69.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/7/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir