Ja pots xiular

A Anglaterra és il·legal insultar algú en públic, de manera que, quan uns
fabricants d'armes van venir a Londres el 1981 per una fira d'armes, anava d'un pèl que la policia no em detingués (a mi i uns quants manifestants més) per cridar-los bastards, un epítet que porta el mateix pes en anglès que fill de puta en català. Si els hagués xiulat, però, no hauria passat res. I fa una setmana, al Camp Nou, ningú no va realment insultar ni el rei ni l'himne espanyols, sinó que els van desaprovar a través de l'únic mecanisme sonor factible. I punt. Les fàtues pronunciades després d'aquesta xiulada per la Comissió Estatal contra la Violència i la Xenofòbia –una institució que va quedar més muda que l'esfinx quan segons quins espanyols van piular insults força més forts que bastards contra les víctimes catalanes de la tragèdia del vol 4U9525– demostra que una mostra pública de desafecció nacional pot atabalar l'estat (i els seus mitjans afins) fins a uns extrems desconcertants. Així mateix, fa poc el diari ABC va publicar una portada cridanera en què acusava l'Ada Colau d'haver-se venut a l'independentisme. O sigui, les idees socials de la Colau els importen un rave, als poders fàctics, que segurament farien els ulls grossos encara que ella fos molt més radical, encara que obligués la població sencera a sortir de la ciutat per treballar al camp tot convertint el Barcelonès en una autarquia estalinista celebrada al Fòrum cada any amb uns immensos balls coreografiats. Però si tan sols encaixa la mà d'un polític independentista, s'esquincen les vestidures, incapaços com són d'encarar-se amb una miqueta de serenitat al fet que hi ha milions de ciutadans catalans que volem sortir de l'Estat espanyol, i és aquesta negació de la realitat que impossibilita qualsevol resolució que no sigui la mateixa independència. Pel que es veu, el govern central –per tauròmac que sigui– no sap que si no agafa el toro per les banyes, aquest acabarà sortint alegrement de la plaça.

Matthew Tree, El Punt Avui, 07/06/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma