dissabte, 4 de juliol de 2015

L'avern Veronal

La inauguració del Grec 2015 va acabar amb tot l’amfiteatre de Montjuïc tenyit del mateix color que el vestit de l’alcaldessa que el presidia per primera vegada. Roig. Un roig, el del vestit, que contrastava amb la blancor capil·lar del conseller de Cultura, assegut just al seu costat. Les novetats a la bancada pètria del Grec van suscitar tanta expectació entre la premsa gràfica que l’inici de l’(altre) espectacle es va endarrerir un quart d’hora i els actors que simulaven netejar la moqueta mentre seia el públic la van deixar més neta que una patena, sota l’atenta mirada de qui ha tingut l’encert de programar-los, el director del Festival Ramon Simó. La Veronal hi representava Vorònia, una aproximació coreogràfica al Mal ben dirigida per Marcos Morau. Després de cinc quarts de dansa espasmòdica explorant plantes diverses d’un inframón al qual s’accedeix per un asèptic descensor, la vintena d’artistes va avançar lentament amb posat de zombi cap al públic i tot l’immens amfiteatre es tenyí de roig, just abans del fos en negre. El roig i el negre de l’avern. Se’ns explica que Vorònia és el nom de la cova més profunda del món, al Caucas occidental. La companyia consigna al programa de mà que “el cor mateix de l’infern és també el lloc més superficial, el més normal de tots. I no té fons”.

       Quan l’espectacle encara eren l’alcaldessa o el gerent envoltats de qui els anava a saludar amb somriure de futur, mentre alguns ballarins de La Veronal s’esforçaven a netejar el mateix trosset de moqueta, un missatge contundent presidia l’impressionant mur encortinat que senyorejava l’escenari. Un palíndrom sobretitulat al fris superior del mur començava a preparar-nos per al que hi veuríem: IN GIRUM IMUS NOCTE ET CONSUMIMUR IGNI (anem vagarejant per la nit i ens consumim en el foc). Aquesta frase capicua és coneguda com el vers del diable i va associada a una llegenda que n’adjudica l’autoria a l’ésser infernal. Segons aquesta versió el diable el va ensenyar personalment a un seminarista. No és l’únic palíndrom llatí associat al príncep de les tenebres, ni que només sigui perquè el diable sempre va a la contra, fins i tot a l'hora d'escriure. També hi devia influir que els infidels (jueus, musulmans) escrivissin en sentit contrari. Dos exemples més són SIGNATE SIGNA, TEMERE ME TANGIS ET ANGIS (senya’t, senya’t, m’afligeixes i em turmentes sense raó) i ROMA TIBI SUBITO MOTIBUS IBIT AMOR (per tan ràpid galop aviat seràs a Roma, el teu amor), associat a una llegenda en la qual Sant Martí converteix el diable en mul, el munta, l’obliga a senyar-se diverses vegades i fa que el porti a Roma a galop. Però el vers del diable que tria La Veronal per obrir el seu Vorònia és el mateix que Guy Debord va transformar en lema dels situacionistes. L’any 1978 Debord va donar a conèixer un polèmic film que duia aquest palíndrom per títol i dotze anys més tard va publicar el text del seu film en una edició crítica que també porta per títol In girum imus nocte et consumimur igni.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 4/7/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir