dimarts, 21 de juliol de 2015

No poder dir ni fava

Séchu Sende és l’autor d’un llibre de contes molt divulgat en gallec (Made in Galiza, Editorial Galaxia) que acaba de ser traduït al català per Mònica Boixader: La venedora de paraules (RBA). Un dels contes relata la història d’una empresa multinacional que registra paraules i després les llança al mercat global fins que es fan tan populars que la gent no pot deixar d’usar-les. De mica en mica, les paraules registrades conformen una mena d’idioma global cada cop més potent i l’empresa (que es diu Verba, glubs, com l’App per a mòbils verba7.com) se’n reserva els drets de reproducció. Amb el temps, Verba esdevé el Google dels mots, la qual cosa pot semblar molt poètica però és terrible. Sobretot si la fèrtil imaginació de l’escriptor gallec ultrapassa el reialme de la ficció. Ja ens va passar amb el mot xampany, eliminat de la nostra parla quotidiana per decret llei en favor de l’insuls cava, i ara ens pot tornar a passar amb les faves. O amb les fabes amb be alta, tal com s’escriuen en en llengua asturiana. Les famoses fabadas estan lògicament fetes amb aquest saborós llegum que és la llavor i el fruit de la favera. Però la faba, en asturià, és un nom comú i, per tant, el seu ús és d’àmbit general. Ara la llei el restringeix a unes faves determinades, tot investint de denominació d’origen un simple nom comú (d’una altra llengua). Com que es deu retolar poc en asturià, qui l’usi en un envàs retolat en castellà sense tenir-hi dret podrà ser multat. Si el xampany encara provenia etimològicament d’una regió (la Champagne) la faba asturiana, la fava catalana i la haba castellana provenen totes del terme llatí faba. Ens posarem a registrar els noms comuns, ara?

       De fet, en llengua asturiana diuen “A les fabes!” quan volen avisar els comensals que és l’hora de seure a taula i menjar. La nova legislació encara no entra en l’oralitat, però cap productor no autoritzat no podrà retolar fabes. Ho haurà de fer en algun dels múltiples sinònims que té el llegum en castellà: habas, habichuelas, judías, alubias, fréjoles, frijoles, frísoles o porotos. Potser seria el moment d’introduir el terme català faves, que s’escriu amb V baixa, tot i que dubto que als juristes els surti de la fava acceptar com a argument la diversitat lingüística, per més que hagin registrat un terme en la minoritzada llengua literària del gran Xoan Bello. Ja se sap que, en qüestió de quartos, sempre són faves comptades. L’únic aspecte positiu que li veig és que la situació per fi dotarà de sentit una de les frases fetes que sempre he trobat més enigmàtiques: que quan estàs fatigat “no pots dir fava” (ara ja per imperatiu legal).

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/7/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir