dissabte, 11 de juliol de 2015

Reial Car Culture

       Vivim temps d’enquestes i consultes per decidir sobre tot. Empesquem-nos-en una ara mateix. A diferència d’altres, la nostra pregunta és fàcil: quines coses has fet dins d’un cotxe a banda de conduir? La llista d’opcions no és pas única, i qui més qui menys podria marcar amb una creueta activitats com xerrar, dormir, menjar, cantar, beure, discutir, llegir, festejar, resoldre mots encreuats… Aquesta setmana podem afegir-hi una opció nova: assistir a una obra de teatre. Sí, asseguts dins d’un cotxe. Laia Alsina i Jordi Centelles componen La Reial, una companyia que s’ha especialitzat en propostes teatrals en espais no convencionals. A partir de la seva idea inicial de fer un carrusel amb vehicles va sorgir el muntatge CaRRoussel que es pot veure fins demà a la nit a la plaça Margarida Xirgu en el marc del Grec. Cinc vehicles amb una capacitat conjunta de vint-i-dos passatgers per viatge permeten assistir a cinc peces d’un quart curt que hem escrit cinc narradors que habitualment publiquem novel·la: Josep Maria Fonalleras, Imma Monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i jo. L’experiència és insòlita. La proximitat i la sensació d’aïllament dins d’un cubicle rodant gairebé dissol la diferència de textures entre realitat i ficció. Com en aquells trens de la bruixa, cal advertir que aquí ningú no toca ningú, però en tres de les cinc peces la convenció de la quarta paret desapareix. Entre viatge i viatge, els músics de Lisboa Zentral Cafè hi posen la banda sonora i els directors exerceixen de speakers i acomodadors.


       Al relat de Julio Cortázar “La autopista del Sur” un munt d’automobilistes encallats en una caravana descomunal als defores de París arriben a constituir una veritable comunitat que transforma la carretera en campament. Cortázar devia sentir aquella pulsió perquè anys després va agafar una autocaravana amb Carol Dunlop i van recórrer un tram d’autopista que es podia fer en hores durant un mes llarg, fent nit a totes les àrees de servei. Ho explica a Los autonautas de la cosmopista (1983). Quan em vaig treure el carnet de conduir, l’any 1981, encara funcionava un autocinema a l’autovia de Castelldefels, prop de l’aeroport d’El Prat. La idea d’anar-hi a veure alguna pel·lícula anava associada al festeig. Si al cinema Virrey (o a l’Astor de Fabra i Puig, el Dante, el Venecia, el Rívoli, el Diamante o el Río) podies aspirar a tocar una mica de pit o de cuixa, a l’autocinema de Castelldefels ja aspiraves a creuar el Rubicó. A finals dels vuitanta el grup valencià Los Inhumanos va exposar amb cruesa quina era la situació general de la Car Culture per aquests verals en una cançó digna de ForoCoches que ha passat a la història: “Qué difícil es hacer el amor en un Simca 1000 en un Simca 1000. El asiento no se echa para atrás y la postura a buscar tiene dificultad. Pon tu pierna aquí, yo la pondré allá, tendremos que abrir la puerta de atrás. El volante me vuelve a fastidiar ese no es el pito que debes tocar.  Cuando sea rico voy a comprar un autobús para pillar”.


Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 11/7/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir