dilluns, 13 de juliol de 2015

Truqui a Orange, senyor Celiano

Aquest és un missatge de servei: si coneixeu cap senyor que es digui Celiano Casanovas aviseu-lo que truqui a Orange immediatament. La columna podria acabar aquí i ja faria el fet, però explicaré el perquè. El meu amic Oriol Comas i Coma, destacat expert en jocs, fa setmanes que viu en un estat de desconhort vital per culpa del fix. Un fix abans era un tram del salari que després les empreses complementaven amb variables. Ara no. Ara ningú ja no complementa res i un fix és només un telèfon. El telèfon fix, una raresa en perill d’extinció. L’Oriol, tot i que en el seu dia es va resistir a tenir mòbil, ha acabat amb el fòtil diabòlic a la butxaca, com tothom. Però, a diferència meva, no s’ha donat mai de baixa del fix, que en el cas dels que treballem a casa actua de telèfon de casa i de l’oficina alhora. Gairebé tots el truquem només al mòbil, o li enviem missatgets a can Whats, però ell encara manté activa la línia del fix, per si de cas mai falla la cobertura. Ja fa unes quantes setmanes que el seu silenciós telèfon fix ha començat a sonar tothora, com si s’hagués enamorat. L’Oriol el despenja i sent veus diverses, cada cop una de diferent, que li demanen el mateix: “¿Con el señor Celiano Casanovas, por favor?” Truquen en nom de l’empresa Orange. Naturalment, les primeres vegades els va dir que s’equivocaven i prou. Després va voler que l’atenguessin en català, infructuosament, va demanar per un responsable, també infructuosament, va intentar treure’ls de l’error explicant-los que aquest número fix és seu des de fa molts anys. Res. El continuen trucant. Quan escric aquestes ratlles ja passen del centenar les vegades que ha parlat amb les veus. Un amic del ram de la psiquiatria ja comença a mirar-se’l amb ull clínic.

       Hi ha dues menes de persones. Les que poden deixar sonar tranquil·lament un telèfon sense agafar-lo i les que no. L’Oriol és dels segons. De manera que divendres va decidir canviar de tàctica amb les veus i no dir-los que s’equivocaven. Només així va arribar a esbrinar quin és el motiu de la (insistent) psicofonia: Celiano Casanovas va deixar a deure 85 euros a Orange. 85. Segurament en un número de fix que deu assemblar-se al de l’Oriol, amb alguna xifra canviada. Les veus (reiteratives, impersonals, llogades) són d’empleats (temporals, discontinus, explotats) d’una empresa de Madrid que es dedica a perseguir impagats. Senyor Celiano Casanovas, sigui on sigui, faci el favor de trucar a Orange im, me, di, a, ta, ment per alliberar l’Oriol d’aquest martelleig. Els seus amics som capaços de fer una col·lecta (per 85 euros tampoc cal muntar un Verkami) i fer-nos-en càrrec. La salut del nostre amic està en joc.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 13/7/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir