dimarts, 29 de setembre de 2015

Estat hipnagògic

Avui els catalans vivim una jornada de reflexió d’una transcendència inèdita. Tothom sap i és profecia que les eleccions de demà al Parlament no són com totes les altres que hem celebrat des de l’any vuitanta. Demà diumenge, sigui quin sigui el resultat final, la societat catalana viurà un punt d’inflexió que determinarà el seu futur immediat d’una manera radical. La cruïlla està servida. O bé emprenem el camí d’un nou estat català o bé aprofundim en l’anomenat encaix en un estat espanyol que no ha estat capaç d’articular cap alternativa nova a l’oferta independentista. Queda clar que són hores decisives, i que les vivim entre la temença i la semença. Per això resulta tan adequat que aquest dimarts 29, en plena ressaca retòrica de les anàlisis que sense cap dubte provocaran els resultats del 27-S, la Casa de la Paraula organitzi la taula rodona “Brossa hipnagògic”. Mentre la cultura catalana era custodiada a l’interior del país per un grup minoritari de guardians resistents i somiatruites, alguns creadors com Brossa obrien les gàbies i batien els ous. Era com posar-se a somiar dins d’un somni. A primers dels vuitanta vam despertar del primer somni de cop i potser ara som a punt de despertar-nos del segon.

       Hipnagògic vol dir “relatiu a la fase inicial del son. Edgar Allan Poe hi al·ludia sovint. Va deixar escrit que era l’estat ideal per a l’escriptura, entre el son i la vigília, i que moltes de les seves obres havien estat escrites en estat hipnagògic. En català també en podem dir l’entreson, una mena de fase intermèdia que barreja vida onírica i sensorial. Els cinc participants en la taula rodona “Brossa hipnagògic” han explorat força aquests territoris intermedis. Dimarts a La Casa de la Paraula en farà la presentació la professora Glòria Bordons, moderarà el poeta Vicenç Altaió i parlaran del primer Brossa un trio intergeneracional de luxe: Arnau Puig (1926), Manel Guerrero (1964) i Jordi Marrugat (1978). Com que el propòsit és aprofundir en els inicis literaris del poeta ben segur que hi apareixeran les influències dels –ismes principals de les avantguardes històriques, l’istme que va significar la creació del grup Dau al Set per connectar-les amb la península de la postguerra i el paper central de la vida onírica en la creació de la segona meitat del segle XX. Aquí és on entren les imatges hipnagògiques i, potser, el vincle amb l’estat hipnagògic que ara mateix experimenta la societat catalana, en la vigília d’un somni o un malson. L’any que jo vaig néixer Brossa va publicar al llibre El saltamartí un poema fascinant que fa: “Deu, nou, vuit, set, sis./ Un, dos, tres, quatre, cinc./ Cinc i sis: onze dits”. Recordo com si fos ara que en un dels primers llibres que vaig llegir de Joan Brossa, diria que a les Suites de poesia visual, hi havia un full amb un sol missatge de quatre paraules inoblidables que ara sento del tot premonitòries. Hi deia: “Has girat el full”.
Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura 26/9/15

1 comentari:

  1. Home, el senyor Serra, espia a temps parcial. M'encanta. Li recomano veure "El delator", de John Ford, i que deixi de manipular un acte artístic per fer política barata. Gràcies.

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir