Fer-ho pel melic

En el món anglosaxó si algú et parla d’una paraula de quatre lletres no t’està fent cap enigma. És un eufemisme aritmètic que designa paraules considerades obscenes, amb referents sexuals (cunt, cock, tits, twat, dick, wank), escatològics (shit, fart, piss, arse) o insults vexatoris de tota índole (mong, kike, gook, coon). Paraulotes. En el cas de la llengua anglesa, es dóna la circumstància que sovint són monosíl·labs de quatre lletres. El més freqüent, però, és fuck (fotre en totes les seves accepcions). Alguns canals de tele el tapen amb xiulets i hi ha diaris que encara el reprodueixen amb una efa i tres punts suspensius. En anglès quan et volen engegar a dida et diuen fuck off (fes-te fotre). Just l’expressió que va triar Julian Barnes per culminar la seva carta de trencament de relacions amb Martin Amis, segons revelaria després Amis d’una manera subtil: “Només diré que l’última frase és una coneguda expressió col·loquial. Una expressió que consta de set lletres, tres de les quals són efes”. Doncs bé, llegeixo a Medievalists.net que l’historiador britànic Paul Booth, de la Keele University, creu haver documentat el primer cop que es va fer servir en anglès el terme fuck en un context sexual. Booth ha trobat diverses vegades el nom Roger Fuckerbythenavele en un document jurídic de 1310 a l’Arxiu Nacional del Regne Unit. Literalment fuckerbythenavele vindria a ser “un que la fica pel melic” i Booth considera que és una broma sexual per anomenar-lo inútil total, idiota.

       Fins ara, l’ús més antic de fuck amb un sentit sexual estava documentat al vers d’un poema de 1475 que barrejava llatí i anglès: “fvccant vvivys of heli” (es follaven les esposes d’Ely).  L’Oxford English Dictionary el relaciona amb el terme neerlandès fokken, que ja tenia diversos sentits: procrear, però també colpejar o riure’s d’algú, igual com els té en català fotre. Totes les aparicions anteriors de la paraula provenen de l’arrel indoeuropea que els lingüistes adjudiquen a colpejar. Hi ha noms com Fuckerbegger (1287) o John Le Fucker (1278), però en aquest cas consideren que és una altra grafia del mot fulcher, soldat. El cas de Fuckerbythenavele també podria tenir un significat aliè al sexe, tot i que l’al·lusió al melic, a un pam de la zona genital, sembla clarament intencionada. Sigui com sigui Paul Booth encara no vol fer volar coloms. Com que no existeix cap Tribunal ni Acadèmia de la llengua anglesa ha enviat la seva troballa a les oficines del prestigiós OED (Oxford English Dictionary) i n’espera el dictamen. El pobre infeliç d’en Fuckerbythenavele podria passar a la història.

Màrius Serra. La Vanguardia. 28/9/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma