Immigrant, que és gerundi

EXTRARADI
Zona exterior que envolta el centre urbà d'una població, perifèria

Les al·lusions d’Iglesias a l’arbre genealògic i al domicili dels votants catalans han encès la campanya. Quan aquest diumenge va venir al Carmel (l’extraradi, segons ell) es va trobar una pancarta d’unes veïnes que es declaraven orgulloses dels seus orígens i humiliades per les seves paraules. Eren les mateixes que havien vingut a saludar Karmele Marchante i a ballar amb la rumba de Peret Reyes una setmana enrere. La polarització de la campanya provoca una doble paradoxa. Els anomenats partits unionistes separen electors segons el pedigrí i els independentistes llueixen candidats de Súmate per contradir el tòpic: Junts pel sí porta Eduardo Reyes de número sis, Antonio Baños encapçala la llista de la CUP i el discurs més aplaudit de la Via Lliure va ser el de Gabriel Rufián. En castellà.


L’extraradi és l’esperança dels partidaris del no. La tesi és que amb una participació XXL el sobiranisme perdria pistonada. Qui ho deia que no serien unes eleccions plebiscitàries? Es tracta d’anar a caçar nos identitaris a l’extraradi amb un pot de Micolor. Rivera s’escarrassa a descolorir el mitificat cinturó roig per transformar-lo en taronja, Albiol el voldria blau i ben blau, Rabell desafia amb el lila, Iglesias desafina de morat i Iceta en fa de tots colors per passar-s’ho bé mentre implora al Sánchez que no és de l’ANC que no el faci tornar a casa, “don’t stop me now”. Tothom obsedit amb el vot immigrant d’origen espanyol, com si immigrar fos un verb en present continu. Un gerundi perpetu que es transmet en herència de pares a fills i de fills a néts, sense cap possibilitat de modificació. Com si des dels anys seixanta no haguessin arribat a Catalunya immigrants d’altres orígens. Com si ara mateix no hi hagués milers d’immigrants en exercici a l’extraradi d’Europa caminant en present continu (i advers) per arribar a un futur millor que els permeti deixar de ser immigrants d’una puta vegada.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari. 16/9/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma