Junts per la tipografia


Aquest estiu la Junta Electoral ha instat a TV-3 a retirar la seva campanya televisiva anomenada “Junts”. El logotip, deien, amb la paraula que semblava escrita a mà, s’assemblava massa al de la candidatura Junts Pel Sí i es produïa una “falta de neutralitat” respecte dels altres partits. Des de la televisió pública es van defensar dient que la campanya era anterior a la creació de la nova candidatura —i és molt probable que tinguin raó—, però no cal ser un expert en grafologia per adonar-se que tots dos logotips tenen un aire de família. Que podrien haver sortit de la mà d’un dissenyador gràfic. M’imagino com devia presentar la seva creació el professional de torn: “El traç enèrgic i gruixut de les lletres dóna proximitat al missatge, et parla de tu a tu, com si fos una nota que deixes a la porta de la nevera perquè la llegeixi la teva parella...”.

 De fet, aquesta argumentació simplista val gairebé per tot i la prova és que des de fa una temporada la lletra manual, tan poc tipogràfica, s’ha posat de moda a la publicitat. Als prestatges del supermercat la trobem en tota mena de marques —aigua mineral, amanides de bossa, detergents, xampús—, potser per això ha saltat a la política: la lletra a mà també és present a la campanya electoral de CDC, amb el lema “convergents”, i en l’eslògan de la CUP: “governem-nos” (tots dos en minúscula). 

 Com que sempre m’ha agradat la tipografia acurada, fins i tot quan escric l’ordinador, i abomino d’esguerros com la Comic Sans, que tant mal han fet, trobo que això de la lletra manual s’ha convertit en una epidèmia que caldria erradicar. Cada cop hi ha menys gent que escrigui a mà regularment, amb paper i bolígraf, i em temo que per a molts s’ha convertit en un exotisme, una raresa que alguns dissenyadors mandrosos creuen que humanitza el missatge. Doncs han de saber que ja no: ara el converteixen en una cosa avorrida i tòpica. Hi va haver una època en què els grafistes tenien debats seriosos sobre els límits de la lletra de pal sec, el cansament de la Optima o la llegibilitat de la Bodoni de cos 10. Avui dia hi ha més humanitat en una Q majúscula de Baskerville (  Q ) que en una jota que sembla guixada amb un retolador gastat, de pressa i corrents perquè és hora de lliurar el disseny.

Jordi Puntí, El Periódico, 4 de setembre del 2015.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma