dijous, 10 de setembre de 2015

O t'adjunto o no t'ajunto

Ajuntar

Del llatí junctus, posar juntes persones diverses, fer-les anar plegades o unir-se sense contracte matrimonial.

És el verb que defineix les eleccions del 27S. Mai no havíem viscut una contesa electoral tan centrada en les juntures. De fet, en aquesta campanya s’hi conjugarà un trinomi de verbs transitius format per ajuntar, desajuntar i rejuntar. La candidatura unitària de Junts pel sí és l’exemple màxim de l’abast que pot tenir el verb ajuntar, perquè hi conviuen polítics de primer nivell que havien estat rivals electorals i personatges públics de primer nivell que mai abans no havien estat candidats. La junció és el seu principal argument. La U de les CUP sempre ha al·ludit a la unitat i una de les incògnites aritmètiques del 27-S serà saber si els caldrà o no conjugar el verb rejuntar. L’ajuntament també és la raó de ser a can Sí que es pot. Ajuntament entès com a reunió de persones de procedència ben diversa i també en el seu sentit municipal, arran del recent èxit electoral d’Ada Colau. L’ús que l’eix tripartit del no fa de la conjunció va per una altra banda. Tant Ciutadans com el PP com el PSC enfoquen la juntura, en el sentit d’articulació, amb Espanya, un topònim que tenen molta cura de fer servir sempre precedit per “la resta de”. El cas d’Unió és el més peculiar de tots, perquè algú que porta la unitat al nom ha passat de ser l’adjunt d’un soci major a veure-se’n desajuntat, continuar conjugant el verb desajuntar al menjador de casa amb Demòcrates de Catalunya i, finalment, entrar en l’incòmode estat de solteria que pateix qui no està gens avesat al celibat.


Aquests dies previs a la MeriDiada, els hiperventilats empleats de Societat Civil Catalana han instal·lat casetes en aquesta via barcelonina i reparteixen a tort i a dret uns fulletons contra l’independentisme on s’hi pot llegir “Juntos y mejor”, escrit en castellà de Balaguer. Quan jo era nen el verb ajuntar el fèiem servir per mesurar el grau d’amistat en ocasions molt puntuals. Per exemple, quan al pati de l’escola buscàvem companys per completar l’equipet de futbol. Si algú et deia que no t’ajuntava et quedaves fora de la seva colla. En el conflicte que es dirimeix aquest 27-S es dóna la paradoxa que la candidatura que reivindica el mot Junts és partidària de desajuntar-se i les candidatures partidàries de continuar junts amb Espanya en realitat no ens volen junts sinó adjunts.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari. 10/9/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir