Per un CIS o quatre nos

PLEBISCIT
Consulta popular. Compost de plebs (poble) i scitum (decret), del verb scire (saber)


En els ja remots temps de la llarga precampanya les forces no independentistes van establir una trinxera. Defensaven que les eleccions del 27-S no serien unes eleccions plebiscitàries. Els assistia la literalitat, tal com es va demostrar a primers d’agost en el text del decret de convocatòria i com es pot comprovar si llegim els diccionaris. El DGLC, per exemple, defineix tres accepcions del terme plebiscit, associades als drets constitucional, internacional i romà. La primera parla de consulta directa al “poble d’un estat o territori amb personalitat política” i la segona de “votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat”. El DRAE coincideix força en la segona, però s’empantanega en la primera: “Resolución tomada por todo un pueblo a pluralidad de votos”. Tant que s’ha esforçat el govern espanyol a fer canviar algunes definicions del DRAE i encara resultarà que la primera accepció de plebiscito serveix per definir el que no volen que passi el 27-S. La qüestió és que un plebiscit és una consulta directa que sol·licta una resposta binària a un dilema, o a un trilema (sí, no i en blanc). Fins aquí, la literalitat.


La pluja fina d’enquestes que ha desembocat en l’aiguat del CIS trastoca el discurs que es basava en el llenguatge literal i projecta el 27-S al reialme del llenguatge figurat. El CIS constata que les dues forces del sí a la independència farien majoria absoluta i les quatre altres forces que entrarien en el Parlament queden clarament arrenglerades en el no. Els matisos que es podien introduir des de SQEP queden molt malmesos cada cop que Iglesias en diu una altra de l’alçada d’un campanar. Bastava escoltar-lo a Rubí apel·lant als arbres genealògics dels votants per imaginar-lo a prop d’Albiol. Més encara, Iglesias s’allunya doblement de la literalitat del 27-S. No només les veu plebiscitàries, sinó també primàries.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari. 12/9/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma