Perdre la nacionalitat

NACIONALITAT

Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta


El periodista madrileny Carlos Alsina Álvarez va protagonitzar el dimarts un dels moments estel·lars d’aquesta campanya en l’entrevista que li va fer a Mariano Rajoy Brey per a l’emissora Onda Cero. La seva argumentació, clara i meridiana, sobre la conservació de la nacionalitat espanyola i europea dels ciutadans catalans en base a l’article 11 de la Constitució va deixar en evidència al president del govern. El titubeig de Rajoy ja vaga per l’espai digital compartit per centenars de milers de votants, impulsat per les forces independentistes com un cataplasma compensatori capaç d’apaivagar els efectes electorals que haguessin pogut tenir les declaracions arrencades per la diplomàcia espanyola a Merkel, Cameron, Obama o Juncker. Més enllà de la cara d’extraterrestre que va posar Rajoy, l’episodi demostra les limitacions retòriques de l’estratègia del no-a-tot. Parapetar-se rere la impossibilitat implica no explorar a fons el territori de les possibilitats. Acostumar-se a dictar preguntes adequades per poder donar respostes convenients significa no estudiar el que aparentment no entrava en l’examen. El físic Jorge Wagensberg va publicar un extraordinari llibre d’aforismes que duu per títol: Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?

El nus de tot aquest embolic (al qual Iceta al·ludeix com si s’hagués creat fa quatre dies) rau en una pregunta senzilla: Catalunya és una nació? La Constitució del 78 no la va respondre ni en un sentit ni en l’altre. L’article dos aventura que és una nacionalitat, un mot de 12 lletres 7 de les quals no han figurat mai escrites en cap pancarta reivindicativa. Aquest diumenge els votants dipositaran a les urnes una resposta a aquesta pregunta: sí, no o buf no ho sé. Ara que li han aclarit a Rajoy el dubte sobre la conservació de la nacionalitat europea per part dels catalans, convé advertir que la victòria del sí comporta guanyar la nacionalitat catalana i la del no significa perdre-la.



Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari. 24/9/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma