Periodisme de 4 a 7

PROPAGANDA
Manera d'influir en l'opinió pública destinada a modificar la conducta dels ciutadans

Aquesta tarda, de quatre a set, es donarà un fenomen mediàtic paranormal. Requerida pel PP i el PSC, la Junta Electoral ha decidit elaborar la graella de programació de TV3 i Catalunya Ràdio tant en la forma com en el contingut. Es tracta de compensar la cobertura de la Via Lliure de la Diada, una manifestació ciutadana d’una magnitud tan noticiable que va ser coberta per mitjans d’arreu del món. La resolució té dues conseqüències directes. La primera és portar al límit la ingerència política en l’àmbit informatiu, oficialitzant-ne l’intervencionisme pel broc gros. Després de soscavar la independència del poder judicial, ara reben els mitjans de comunicació públics. Hi perd el periodisme en el seu conjunt. Què en diran els amants de les comparacions amb Corea del Nord? De retop, la resolució juntaelectoralista subratlla el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions autonòmiques en estendre la compensació horària a tres formacions polítiques que no la van demanar, tot formant de facto el bloc QJxNo (Quasi Junts pel No) que reclamen tant Albiol com Iceta. La incomoditat moral de CSQEP és tan manifesta que no organitzen cap acte ad hoc sinó que cedeixen l’espai.


Pel que fa a la cobertura dels actes organitzats avui pels altres quatre partits, dues són les incògnites principals. La primera, si TV3 també farà servir helicòpters. Veure imatges aèries de la Festa de la Rosa o de l’acte d’Unió seria profundament compensatori. La segona és l’audiència. Si, seguint les directrius de l’ANC, un gruix important de teleespectadors surten a passejar a mitja tarda o connecten amb el Canal 33, caldrà molt de zàping des de Tele 5 o La Sexta per compensar les xifres d’audiència que va obtenir la retransmissió de la Via Lliure. Tal com va tot, no hem de descartar que la Junta Electoral torni a intervenir en la programació de TV3 i Catalunya Ràdio fins que l’audiència acumulada pels partits del No s’equilibri a la de la Via Lliure.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari. 20/9/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma