dimarts, 8 de setembre de 2015

Secret ibèric

       L’estrena d’Anacleto, agente secreto ha revolucionat el cinema espanyol. El salt del còmic al cinema, tan habitual a Amèrica, ja va donar rèdits amb els Mortadel·lo-Filemó d’Ibáñez i Zipi-Zape d’Escobar. Ara l’Anacleto de Vázquez, encarnat per Imanol Arias, també es duplica a la pantalla gràcies a la imaginació d’un guió que li adjudica un fill (Quim Gutiérrez). Sembla que la fórmula funciona. El dibuixant Manuel Vázquez Gallego, de vida més embolicada que l’argument d’un vodevil, va ser pare d’un munt de fills (onze de mares diverses, diuen) i d’un fum de personatges, d’entre els quals destaquen tres sèries principals: Anacleto, les germanes Gilda i la família Cebolleta. Val a dir que Vázquez tenia la mà trencada a l’hora de triar noms, si més no els dels fills dibuixats. Anaclet és un nom que incita a la hilaritat, tot i que el va portar un dels primers papes de Roma. Però alguna cosa devia tenir que els historiadors de l’Església no s’acaben de posar d’acord. En unes llistes consta com el tercer Papa i en d’altres el cinquè. Es calcula que l’embolic ve del seu hipocorístic, Clet. Igual com podem anomenar Quim un Joaquim i Pep un Josep, el bisbe Anaclet també rebia el nom de Clet, i això hauria confós els historiadors, de manera que d’un sol bisbe els sortien dos papats: al Liber Pontificalis apareix Clet en el tercer i Anaclet en el cinquè. Resulta molt entretingut llegir les interminables discussions dels especialistes sobre quin dels dos noms va utilitzar en realitat. Entre altres coses, he après que Anaclet significa “impecable”, però també té la connotació d’antic esclau, mentre que Clet vol dir “el convocat”, com si el truqués Del Bosque.

       Segur que al gran Vázquez totes aquestes consideracions dels biblistes no li treien la son. M’imagino que devia triar Anacleto perquè li va fer gràcia i, sobretot, perquè rimava amb secreto. Quan, ja l’any 1991, va fer els decorats de l’espectacle teatral Operación Ópera, Anacleto es va dir Aniceto. Tampoc tenia tantes opcions. En una cerca d’urgència, més enllà d’Anaclet i Anicet, amb els seus hipocorístics Clet i Nicet, només trobo Mansuet o Policlet. Tampoc tenia tants noms on triar si volia inventar-se un agent secret que fes rodolí. Ara bé, que Vázquez era un geni del naming ho hem pogut comprovar la setmana passada. Pocs dies abans de l’estrena d’Anacleto, agente secreto la revista Cuore va publicar unes fotografies de Quim Gutiérrez en una platja nudista publicitades amb un titular que diu molt de la fascinació que encara ara provoca el tercer (o cinquè) pontífex de l’Església: “A Quim Gutiérrez se le ve el Anacleto”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 8/9/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir