Debenedetti va de baixa

       Dijous passat, quan faltaven menys de dues hores perquè s’anunciés el guanyador del Premi Nobel de Literatura, el compte a Twitter de la candidata Svetlana Alexievich (@SVAlexievich) piulava això: “Swedish Academy awarded to me the Nobel Prize in Literature 2015. I receive now a call from Sweden. I’m happy, very happy! Thanks.” Unes desenes de tuitaires, alguns d’ells catalans, ho van repiular de seguida. Era el primer cop que un Nobel filtrava la notícia abans que es fes oficial. Des del minut u hi va haver missatges que ho posaven en quarentena. Era només el segon tuit d’un compte amb pocs seguidors (en aquells moments no arribaven a 800), tot i que seguia 300 perfils del món editorial triats amb molt de criteri, entre ells el de l’escriptor català Francesc Serés, autor de Contes russos (Quaderns Crema). Quan ja tothom començava a acceptar que era una broma, en poca estona es van produir dos fets contradictoris: 1) l’Acadèmia sueca va anunciar que la nova premi Nobel de literatura era, en efecte, la bielorussa Svetlana Alexievich i 2) el compte @SVAlexievich va emetre un tercer tuit: “This account is hoax created by the Italian journalist Tommasso Debenedetti”.

Tommasso Debenedetti va saltar a la fama el 2010 per una falsa entrevista a Philip Roth publicada a Libero en la qual el mostrava decebut amb Obama. El 2012 va anunciar per Twitter la (falsa) mort de García Márquez des d’un (fals) compte d’Umberto Eco. Sovint els seus enganys obtenen el ressò dels mitjans de comunicació, entre altres coses perquè solen ser molt plausibles (o certs). En l’últim lustre Debenedetti ha suplantat des del Dalai Lama a Gorbatxov, passant per Noam Chomsky, Lech Walesa, el papa Ratzinger o el president d’Afganistan. L’última dolenteria l’havia feta amb un altre Nobel de literatura. El 20 d’agost un (fals) compte de Mario Vargas Llosa (@VargasLlosaMar, ara suspès) va piular: “Deseo anunciar mi boda con Isabel Presley. El día 23 de junio de 2016 en Nueva York”. Com que l’endemà el New York Times se’n va fer ressò l’emprenyada de Vargas va ser monumental (i si el proper juny es casen ja serà la pera). Amb el pas del temps Debenedetti escurça el temps entre el plantejament i la revelació de l’engany. Aquella entrevista a Roth, tan falsa com les de Vila-Matas a Brando o Nureiev, va aguantar més d’una setmana. El tuit de Vargas més d’un dia. El de Svetlana Alexievich una mica més d’una hora. Quan l’enginyeria de l’engany passa per l’accelerador de partícules l’italià sembla la versió digital de la tortuga d’Aquil·les. La próxima acció de l’italià serà desvelar que el gran fingidor no és Debenedetti.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 13/10/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma