dimecres, 14 d’octubre de 2015

Diccionari Aranzadi

Sempre he estat un gran lector de diccionaris, l’únic gènere literari que respecta l’ordre alfabètic. Vaig seguir amb interès d’acadèmic els canvis que la RAE va introduir en determinades entrades del seu diccionari, alertat per l’estudi crític que les filòlogues Sílvia Senz i Montse Aberte havien publicat sobre les esmenes políticament significatives en termes com ara autodeterminación, autogobierno, consulta popular, Estado, Estado de derecho, estado federal, estado de alerta, estado de excepción, estado de guerra, estado de sitio, intervencionismo, parlamento, plebiscito, referéndum o soberanía nacional. El 26 de gener de 2013 vaig publicar aquí la columna “Legislar la semàntica” sobre la seva lectura de la maniobra, fonamentada en el fet que el president de la RAE és membre nat del Consell d’Estat i el DRAE un dels criteris que apliquen els tribunals espanyols quan hi ha divergències d’interpretació d’un concepte. La setmana passada, en vigílies dels fastos hispanòfils del dotze d’octubre, el servei electoral xilè (Servel) va brandar el DRAE per impedir la inscripció d’un partit polític. El diputat Giorgio Jackson volia inscriure Revolución Democrática i ha topat amb la llei. Concretament amb la Ley Orgánica Constitucional de Partidos Políticos, creada durant la dictadura de Pinochet, que prohibiex els noms contraris a l’ordre públic i la pau social. L’argumentació jurídica que li denega per tercera vegada la inscripció recolza en dues de les definicions que el DRAE fa de la paraula revolución: “cambio violento en las instituciones políticas, económicas o sociales de una nación” i “inquietud, alboroto, sedición”.

       Els xilens crítics amb aquest ús jurídic del diccionari d’una institució espanyola creada, vés per on, l’any 1714, ja han començat a buscar tres peus al mot. En diverses lleis xilenes (com la 19.240) apareix el verb detentar en el sentit d’ocupar un càrrec de manera legítima. Doncs bé, el diccionari espanyol defineix detentar ben altrament: “1. tr. Retener y ejercer ilegítimamente algún poder o cargo público. 2. tr. Der. Dicho de una persona: Retener lo que manifiestamente no le pertenece.” Un ús literal del DRAE aquí seria cataclísmic. Potser per això Scott Sadowsky proposa una solució basada en la justícia poètica. Es fixa en la figura del filòsof veneçolà Andrés Bello, professor de Simón Bolívar i redactor del Codi Civil xilè. I recupera també la proposta ortogràfica de l’intel·lectual. Entre d’altres canvis respecte a l’ortografia espanyola, en ple segle XIX Bello proposava escriure sempre la erra forta amb el dígraf RR i la primera ce de cinco amb zeta. El nom impugnat, doncs, quedaria així: Rrevoluzión Democrática. Sadowsky argüeix que la paraula rrevoluzión no figura al DRAE, de manera que l’argumentació del Servel no serveix. Després es demana si és legítim inscriure un partit amb un nom que no surt al DRAE i respon que primer caldria preguntar-ho als militants del partit xilè de centredreta, anomenat Evópoli (acrònim d’Evolución Política).

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura, 10/10/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir