El dia de la raça

       Temps era temps, tal dia com avui se celebrava el dia de la raça, en commemoració de l’arribada (trobada o topada, encontre o xoc, conquesta segons l’exterminòleg) de Cristòfor Colom a Amèrica. La denominació és més que centenària. Data de 1913, amb la voluntat d’establir vincles amb els països emancipats d’Espanya a l’altra banda de l’Atlàntic. La tria de la data subratllava aquesta intenció de celebració compartida. La festa es va anar oficialitzant en diverses instàncies de l’administració espanyola fins que l’any 1918, durant el regnat d’Alfons XIII, el Cametes, el govern d’Antonio Maura va promulgar una llei que declarava que el dotze d’octubre se celebraria la Dia de la Raça. Els anys i les dècades van anar passant, Francisco Franco va portar Raza a la gran pantalla i, l’any 1940, ja des de la direcció de totes les pel·lícules que es rodaven a Espanya, va emetre una ordre ministerial que transformaria la Festa en el Día de la Raza. De mica en mica, sobretot a l’altra banda de l’Atlàntic, van començar a sorgir veus crítiques amb el concepte racial. Fins a punt que l’any 1958 l’exargumentista de Raza va impulsar un decret que en canviava la denominació oficial tot transformant-la en la Fiesta de la Hispanidad, confirmada després del 23F en 1981. Des de llavors el dia de la raça ha anat canviant de nom gairebé a tot arreu, en un festival de l’eufemisme antonímic. A l’Argentina en van dir el Día del Respeto a la Diversidad Cultural, a Xile el Día del Encuentro de Dos Mundos i a Nicaragua o Venezuela el Día de la Resistencia Indígena. A aquesta banda de l’Atlàntic avui se celebra la Fiesta Nacional d’una Espanya inveterada que s’autoafirma contra els nacionalismes tot exacerbant l’esperit contra el qual clamaven Merkel i Hollande fa quatre dies a l’àgora europa.

       Serà interessant observar els defensors d’aquests ideals que es manifesten avui als carrers de Barcelona. La guàrdia urbana ja deu tenir a punt la calculadora de comptar manifestants. Jo em concentraré en els observadors internacionals. Advertit per un bon amic sobre el nom del productor executiu d’un reportatge televisiu del History Channel, he fet un Google a la recerca del tal Joseph La Polla i he topat amb el professor Randy John La Polla, del departament de Linguística i Estudis Multilingües de la Nanyang Technological University, de Singapur. M’ha recordat la fotografia d’una placa amb el nom d’un odontòleg de Los Angeles que em va enviar un lector: el doctor Mark A. Collons. Poc es poden imaginar aquests dos insignes professionals de les dents i les lletres com resulten de representatius per definir la festa nacional d’Espanya.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 12/10/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma