Fira de la Mediterrània 2015. Pregó poliglot sota el paraigua d’una única llengua

Manresanes, manresans, pilles, pillos i gormands
Benvolguts amants i mànigues de la cultura popular

Aquest és un pregó poliglot, tot i que aparentment es desenvoluparà sota el paraigua lexicogràfic d’una única llengua, el català.

A mitjan segle XIX els estudiosos de tota Europa havien posat la llengua al centre de totes les investigacions. L’any 1824 Jean-François Champollion va desxifrar els jeroglífics egipcis a partir de la fastuosa Pedra de Rosetta. El gran debat del moment reproduïa el diàleg de Plató anomenat Cratil, que versa sobre l’origen del llenguatge. Els contendents dialèctics són Hermògenes i Cratil. El primer defensa la tesi anomenada convencionalista (thései), segons la qual els noms de totes les coses resulten simplement d'un acord i d'una convenció entre els homes (sunthèke kai homologia). Cratil, en canvi, formula la tesi naturalista (phusei) segons la qual cada objecte ha rebut una denominació "justa" que emana d'una conveniència natural. En caricatura és allò del "si és tan clar que això és formatge no sé pas per quins set sous li diuen queso" versus una presumpta "comissió organitzadora de consultes populars (sic) amb la funció d'assessorar Adam en la seva tasca d'onomaturg".



L’origen del llenguatge remet inevitablement al relat bíblic de la Torre de Babel, que explica la diversitat lingüística com un càstig diví. Quina llengua parlava la humanitat abans de la maledicció babèlica? Parlava hebreu, arameu, caldeu, sànscrit? La de l’hebreu, naturalment, era una de les tesis més defensades des del segle XVII. És notable en aquesta línia el treball de Franciscus Mercurius, baró Van Helmont, el qual en un tractat del 1657 (Alphabeti vere naturalis hebraici brevissima delineatio) descriu tot l'alefat hebreu com un disseny que representa, de perfil, la posició de la llengua en el moment just de l'emissió. Per això seria la llengua original, genuïna, la llengua d’Adam i Eva.






Però l'hebreu no és l'únic dipositari de la confiança dels erudits.  L'entrada "Langue" de l'Encyclopédie (1765) no descarta el grec. Alguns filòlegs anglesos, enlluernats per la contundència onomatopeica del 60% del lèxic anglès provinent de l'etapa anterior a la conquesta normanda (s XI), defensen que la llengua primigènia és el celta. I Rowland Jones arriba a proposar el frigi, reprenent una antiga hipòtesi d’Herodot. Els contraris a la tesi frígia diuen que seria producte d'un error històric de magnitud salomònica. L'anècdota la protagonitza un rei egipci que decideix fer la prova definitiva per resoldre l’enigma: tanca dos nounats amb una cabra lluny del mundanal renou amb la sana intenció que el caprí els faci de dida. Esperen tres anys i només llavors obren la porta de la cleda. Naturalment, els nens només emeten l'únic so que han sentit fins llavors: el bel de la cabra. Els assessors del rei no s'arronsen. Transcriuen /bec/ i asseguren que això és una prova irrefutable de que el frigi és la llengua primigènia, perquè en frigi "bec" vol dir "pa" i el pa és l'aliment més necessari de l'home.



Per la seva banda, el missioner espanyol reverend Honorio Mossi de Cambiano aventura una hipòtesi ibèrica. No gosa refutar del tot la hipòtesi hebraista generalment acceptada, però es llança a proposar el basc com a llengua primigènia. Ho publica l’any 1864 a: Clave Harmónica. Demostración de la unidad de origen de los idiomas. Un llibre que porta un subtítol esclaridor: “probada por el número, valor y significación de las letras alfabéticas de todos los idiomas, de un modo matemática e infalible, para lo cual se han consultado las lenguas hebrea, caldea, siríaca, arábiga, griega, teutónica, latina, sánscrito, chino, quichua, aymará, huaraní, vascuence, español, francés, alemán, inglés, italiano, polaco, portugués y otras muchas” Del català no en diu ni gall ni gallina.



Potser per això aquell mateix any de 1864, al primer almanac humorístic català Lo Xanguet, Frederic Soler “Pitarra” planteja la hipòtesi de la maternitat global del català que tant hauria d'interessar el filòsof pancatalanista Francesc Pujols. Dotze anys més tard, es publiquen a La Llumanera de Nova York les proves documentals que fan del català "la mare de totes les llengües" amb arguments científics irrefutables. La publicació surt en el número 30, d’octubre de 1877, però La Llumenera ja es publicava en català a NYC des de 1874, en sintonia amb l’esperit desacomplexat de la Renaixença, i sortiria fins a 1881. Set anys pot semblar poc temps, però per situar una mica la seva dimensió gens anecdòtica, cal dir que LL tenia agents, corresponsals i punts de venda a 15 ciutats dels USA (14 de la costa Est i San Francisco), 24 ciutats a Cuba i 7 països més d’Amèrica: Mèxic, Guatemala, Puerto Rico, Colòmbia, Veneçuela, Brasil i Perú. El seu triangle fonamental d’influència era Nova York-Barcelona-L’Havana.




El treball que consagrava el català com a mare de totes les llengües venia precedit d’un pròleg en el qual el mataroní Artur Cuyàs rebat les tesis llatina, grega, hebraica, siríaca, aràbiga, persa, caldea i sànscrita sobre l’origen de la llengua abans d’arribar a la ferma conclusió que "probablement lo catalá era la llengua que parlavan Noé y sa familia dins de l'Arca, y la portá á Espanya En Japet o Gafet, segons dihuen altres que s'deya". Cuyàs i la colla d’en Pitarra prenen com a marc teòric l'obra de l'orientalista i filòleg comparatista alemany Heinrich Julius Klaproth, i es dediquen a confegir frases que demostren d'una manera taxativa que el català és la mare de totes les llengües conegudes. 

La primera secció d'aquest revelador estudi es dedica a les possibles rivals del català. Així, les arrels catalanes del sànscrit queden demostrades en una frase com La madrastra y sa mara s'han escrit que l'asa brama. Les arrels catalanes del siríac són patents en En Fabra te una cabra sobre cada abre. Les de l'àrab a Setze agutzils s'han emmatzinat amb brots d'etzevaras. Les del grec en Lo gos s'esgarrifa de tocá l'os calent, i finalment les arrels del llatí són innegables en una de les frases de Cuyàs que ha fet més fortuna: D'aná amb los nuvis al omnibus quasi be l'avia sua.

La demostració completa comprèn una secció de dialectes africans i un grup final de dialectes ibèrics del català ("lo castellá, lo gallego i lo vasco"; no diu res ni del valencià ni del lapao.)

D'entre les llengües eslaves destaquen el rus (Un ruc xic dels de Garraf s'ha fet un tip de garrofes), l’ucraïnès (La garrafa de xarop s'ha aixafat amb el trepig) i el polonès (No s'engresqui i no m'ho esquinci, vingui aquí a jugar a la brisca i no es trenqui la closca quan rellisqui).  Després també hi ha el turc (Si és tova costa calés) (la barba d’Arda Turan?) i tres indis: l'indi asiàtic (Estic pensant de quant ençà s'han esquinçat els cinc-cents sacs), l'indi asteca (Esbotzi-li el queixal xic a la mula) i l’indi quítxua (Quan en Quico xiula, la Tecla xiscla).

Pel que fa als dialectes africans, és d'aquí que surten facècies tan celebrades com: Uni, dori, teri, cateri, mata la veri, viri, viron; a pi xic escala no cal, i si cal duu-l'hi; escarabat bum bum, posa-hi oli, posa-hi oli. Com aquí, a la Fira Mediterrània, a can Llumanera ja es feia fusió.

Han passat exactament 141 anys, com un tuit secular, i la tesi del català com a mare de totes les llengües es reforça dia a dia. És per això que cada dia parlem pitjor el català. No és que degenerem, és que ens adaptem. De fet, el català és la llengua més adaptable i adaptada a un virus letal, una afecció lingüística contemporània que pretén prescindir dels imprescindibles traductors. Parlem del Virus Google Translator.

Els posaré tres exemples que el defineixen i acabarem revelant l’autèntica Pedra de Googletta. Els exemples vénen d’un dinar amb editors estrangers en un restaurant de la Boqueria.

La primera editora va trobar a la carta de postres un Typical Catalan Dessert, anomenat "Money and killed". Després de comprovar-ho, vam veure que era mel i mató. Mel, que és HONEY, perquè la H s'havia transformat en M i mató, el passat del verb matar en castellà. 

Al seu costat, una editora nord-americana d'edat madura volia menjar rap a la marinera i ho va trobar escrit a la carta en anglès així: "Rape in the Fisherman's Way". Tenint en compte el sentit del verb "rape" en anglès, ella hi llegia "violació a la manera dels mariners" i es demanava si era un plat molt fort. 

Finalment, la sobretaula es va poblar d'exemples del Virus Google Translator i vam decidir, per aclamació, que el millor ens l'havia fornit Telefònica, quan va decidir posar la seva pàgina web en les quatre llengües oficials de l'Estat. En clicar el botó de català em va sortir un missatge que semblava euskera: MARMITÓ LA ICONA! Vaig haver de buscar al diccionari què volia dir marmitó (ajudant de cuina) i intuir què havia passat. En castellà un ajudant de cuina és un "pinche". I d'aquí "pinche el icono!"

Acabo aquest Pregó poliglot sota el paraigua d’una única llengua amb el microscopi, aïllant Virus Google Translator sobre 7 de les demostracions empíriques sobre la maternitat del català que Cuyàs, Pitarra i companyia van publicar a La Llumanera de Nova York ara fa 141 anys.

Escriuré la frase original del Català Originari, la traduïm a la llengua d’arribada, i d’aquesta tornem al Català que Ara es Malparla, de vegades més d'una vegada, per veure com muta el Virus.

A l’euskera: Arri, bagarra, no me la carreguis.
Arri , bagarra ez kargatu me
Pedres , Bagara no em cobren

A l’anglès: No es toquin ni es moquin sense haver-hi hagut res.
Do not touch or make fun without having had anything.
No toqui ni burlar sense haver tingut res.

Al xinès: Com que tinc tanta sang, a les cinc tinc set i a les set tinc son
我有這麼多的血,在五到七我渴我睡
Yīnwèi wǒ yǒu zhème duō de xuè, zài wǔ dào qī gè wǒ kě wǒ shuì
Perquè tinc tanta sang , en 5-7 Tinc set dormo

A l’àrab: Bufar a la babalà no fa fi si no s'inhala mentre salem a l'eco.
Bufant com bojos no acaba si s'inhala sal mentre el ressò .

A l’italià: Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini.
Andiamo xitxarel·lo, fare piccoli uccelli e passeggiate.
Xitxarel·lo anar , fer petites aus i caminades .

A l’alemany, d’anada, tornada i tornada a anar
Elàstics blaus fan fàstic si es mullen i es taquen.
Elastic blauen Ekel , wenn sie nass und voller Flecken bekommen
Disgust blau elàstic quan es mullen i tacades .
Ekel blauen elastischen , wenn naß und gefärbt.
Disgust blau elàstic , de color quan està mullat i .

I acabem amb el llatí, també d’anada i tornada:
Avis murris porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis, i l'àvia sua.
Legal improbos liberetis adducam boyfriends gratia per bus for free , et avia sudore
Murris Legals portar nuvis gràcia amb autobús de forma gratuïta , i la suor àvia
Legal improbos liberetis adducam boyfriends gratia bus for free, et sudoris assumpsimus avia
Murris Legals portar nuvis bus gràcia de forma gratuïta , i àvia de suor


Que el català sigui incontestablement la mare de totes les llengües explica que tal dia com avui, ara fa 75 anys, n’hi va haver que la van voler fer callar. I no ho van aconseguir. I avui mateix, després del que ha passat aquest matí, convé acabar analitzant aquest Tribunal: “Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat..." El que potser no és tan conegut és el final del nostre embarbussament idiosincràtic: "Si el penjat es despenja, es menjarà els setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat”

Vull acabar llegint del dret i del revés el nom de la nostra llengua, per treure'n l'entrellat: Català a l'atac!

Màrius Serra. Teatre Kursaal de Manresa. 15 d'octubre de 2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma