Vehicles d'ocasió


       A Barcelona hi ha dos salons de l’automòbil. El mes de maig se sol celebrar el que llueix aquest nom amb tota la pompa i ostentació. Un Saló de llançaments espectaculars i glamurosos lluentons, el dels models nous i les models de tota la vida. Però d’aquí justament un mes, el 27 de novembre, se’n celebra un altre amb menys disseny i menys Disney, el saló dels vehicles de segona mà. Es diu Ocasión Barcelona i durant dotze dies mostra automòbils usats de totes les marques. Quan em vaig comprar el primer cotxe nou ja feia quinze anys que conduïa. Abans n’havia trinxat uns quants de segona o cinquena mà, comprats a amics, coneguts i saludats del barri: l’Agüelet (un R8 blanc), el Wilbur (un Ford Fiesta verd), el Carbag (un R5 carbassa), el Negret (un Fiesta negre) i un Escort heretat. L’únic comprat en una Fira de vehicle usat va ser una autocaravana Boos muntada sobre una Fiat Ducato.
       Ara vaig a les fires d’ocasió a buscar perles de col·leccionista. No parlo de cotxes d’època, sinó de models amb el nom canviat. Per exemple, no desespero de trobar-hi un dia un especimen de Mitsubishi Pajero, aquell model que els japonesos van haver de rebatejar amb el nom de Montero per evitar la conya marinera als mercats hispans. Befes inevitables per als intrèpids promotors del Nissan Moco (recomanable en verd) o els del Mazda Laputa (l’illa voladora del quart viatge de Gulliver no és malsonant per als anglòfons però resulta detonant en entorns llatins). Tampoc se’n van salvar els promotors del Toyota MR2 a França (provin de pronunciar MR2 en francès i ho entendran), i encara menys els de l’Opel Ascona a Galícia. Com que el gallec és una llengua que viu en els llimbs subestatals de la cooficialitat restringida, el món de l’empresa multinacional, tan cosmopolita i ample de mires, mai no va tenir en compte que en gallec as-cona sona com el cony (sic). Però el fenomen del canvi de nom d’un model per raons lingüístiques no és exclusiu del Pajero. També es dóna el cas en l’omnipresent Oper Corsa. El Corsa, un model clàssic de gamma baixa des dels anys vuitanta, també ha estat fabricat per tres altres marques: Vauxhall, Chevrolet i Holden. Quan el model va arribar a la Gran Bretanya sota la marca Vauxhall, els responsables van considerar que en anglès Corsa sonava massa semblantment a coarse (obscè, vulgar, gorda) i ho van substituir pel llatinisme Nova. Però quan la Chevrolet va llançar el Chevy Nova, el mercat hispanòfon americà va considerar que un cotxe que es digués “no va” no anava enlloc, de manera que el van rerebatejar amb l’exòtic nom de Chevy Caribe. Sembla que tampoc no va anar gaire bé.
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 27/10/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma