dilluns, 9 de novembre de 2015

Cagar-se a les calces

       Avui és 9N, una data destinada a perpetuar-se entre les que passen a la història amb una xifra i la inicial del seu mes. Com el 20N o el 23F. El 9N ja és sinònim de transgressió. Ara fa un any, amb urnes de cartó. Avui al Parlament de Catalunya més intens de la nostra història. Resolució transgressora, investidura complexa i legislatura incerta. Tot exprés, tot pugnaç, tot impugnat. M’agradaria molt poder llegir la crònica del que passarà avui al Tele/eXpres dels setanta, quan era del grup Godó. Els dilemes entre reforma i ruptura han tornat. La discussió entre velocitats, la reredefinició de revolucionari, el fer cau i net. Potser aviat alguns eslògans reapareixeran adaptats i llegirem en alguns mitjans coses impensables com ara “contra Mas vivíamos mejor”. La qüestió és que, finalment, hem entrat en el terreny dels fets i cal recordar una obvietat monumental: cada fet que es consuma és un fet consumat. Una de les frases que Rajoy ha pronunciat més aquests dies és “no me temblará el pulso”. Ho diu quan li plantegen si consumarà algun fet davant el desafiament català. Per traduir la seva frase al català podem ser literals (“no em tremolarà la mà”) o recórrer a solucions més idiosincràtiques, com ara l’expressió escatològica “cagar-se a les calces”.

       Mentre espero les resolucions d’aquest Parlament que malda per ser sobirà, a la plataforma totsuma.cat topo amb una campanya de micromecenatge sobre la qual vull cridar l’atenció d’una manera preferent. La relaciono amb la situació política catalana perquè em fa l’efecte que alguns dels que han anunciat que es llançaran a la piscina ara estan a punt de cagar-se a les calces. Es tracta de la campanya “Cap infant sense piscina” de l’enginyer tèxtil Mireia Montolio, creadora a la comarca de la Selva de la marca Absorvalia que produeix vestits de bany una mica especials. Concretament, fabrica una calceta amb botons ajustables que es pot utilitzar sola o sota la del banyador, feta amb un teixit especial que reté la femta i part de l’orina. L’objectiu és que els usuaris del centenar d’escoles d’educació especial que hi ha a Catalunya puguin realitzar les seves teràpies aquàtiques amb normalitat sense patir pels seus problemes d’incontinència. Montolio, que ha invertit un any i mig en el treball de recerca, demana microfinançament per poder fabricar-ne de diverses talles. Són calces confortables, reutilitzables i econòmiques. El seu enginy d’enginyer tèxtil es mereix un cop de mà, i veig que ja només queden 5 dies per acabar la campanya. Perquè fins i tot quan ens caguem a les calces hi ha maneres de tirar endavant.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 9/11/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir