Cotorres bessones

La setmana passada es va donar a conèixer un primer cens de les cotorres argentines que viuen a Espanya. La responsable és la Societat Espanyola d’Ornitologia/Bird Life. El mes de març es va fer un intens treball de camp i dels resultats que ara es divulguen es desprèn que les cotorres argentines són urbanites. La infografia difosa per la SEO, que La Vanguardia reproduïa el dijous, mostra com Madrid (6643) i Barcelona (6248) són les destinacions preferides pel psitàcid, que té una capacitat d’adaptació notable a entorns urbans. Tota aquesta sorollosa població (xifrada en un màxim de 18693 individus) prové d’alliberaments de cotorres captives comprades com a exòtica mascota. A Múrcia, per exemple, la primera notícia de cotorra lliure data de 1975, quan un particular va alliberar un petit grup d’aus al sud de la Manga. Competeixen en antiguitat amb les primeres que, també per aquella època, van ser avistades al Parc Güell de Barcelona. A mitjan anys noranta, amb l’artista Roc Parés i el científic Narcís Parés, vam estrenar al CCCB la instal·lació de Realitat Virtual Babble inspirada en aquelles primeres cotorres alliberades.

       En el procés de documentació vam topar amb un estudi sobre els vitralls de la catedral de Barcelona que l’any 1991 va desvelar quines bèsties hi ha als vitralls de Sant Joan Evangelista i Sant Pere Apòstol, a banda i banda de la santa Creu i santa Eulàlia. Cada escut quadribarrat està envoltat per quatre minúsculs rectangles de vidre blanc (de 22x9 cm) que contenen la representació d’una bestiola verdinegra. I no són pas dracs ni llangardaixos, com es pensava quan els miraven amb binocles, sinó papagais de color verd i bec negre. Com que hi ha 28 escuts al vitrall de Sant Joan i 27 al de sant Pere, parlem d’un estol de 240 papagais camuflats. Una veritable prefiguració de l’actual invasió de cotorres argentines verdes que ara censa la SEO, amb el sorprenent afegit que els vitralls són del segle XIV, de manera que la procedència d’aitals papagais no pot ser Amèrica, com la de les cotorres i la majoria d’aus exòtiques, sinó Àfrica o Àsia. A Europa hi havia bèsties així. El misteri de les aus va menar els estudiosos a consultar bestiaris medievals i al final la pista dels ocells verds els va portar fins al monestir de Leyre, al nord-est de Navarra. Allà van documentar un drap de tafetà mossàrab del segle XI, que ara es conserva en un museu a Pamplona, on es poden veure dos papagais acarats al costat de la inscripció sitacusest, relativa a la paraula llatina psittacus (lloro o papagai). Curiosament, el SEO encara no ha censat cap cotorra a Navarra.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 17/11/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma