Fins al codi de barres

El meu barri d’Horta està revoltat. La setmana passada van reobrir un Mercadona que ha augmentat moltíssim la seva superfície, fins al punt de cobrir tota l’illa de cases que va del carrer Petrarca al de Pitàgores. L’ampliació deu tenir alguna relació amb l’obertura, demà dimarts, d’un nou Condis destinat a ser el Roxy d’Horta, perquè ocupa l’antic emplaçament dels cinemes Lauren Horta. Bé, en realitat, es tracta del megalocal que ocupava el vell cinema Dante, predecessor de les multisales Lauren. El barri en va ple i demà dimarts tindrem una versió hortenca d’aquella imatge recurrent que cada set de gener ens mostra els atletes del consum recorrent els pocs metres que els separen de les primeres rebaixes en uns grans magatzems. Jo també estic encuriosit i també visitaré el supermercat, ni que sigui per comprovar si algun dels fantasmes del Dante (la mítica pajillera de l’última fila, per exemple) han sobreviscut a l’etapa Lauren. No ho crec pas, però hi aniré. D’aquí uns dies, quan la febre turística s’hagi calmat.

       La setmana passada, quan van reobrir el Mercadona, les cues van ser espectaculars, i això que només era una reestrena! Molta gent hi anava de turisme, sense cap intenció de comprar res. Una senyora em va assegurar que només hi havia anat a veure on eren les coses, i que ja hi tornaria l’endemà a comprar. Veig que l’Arcadi Oliveras escriu en un digital que “cada compra al Mercadona és un vot al PP”. Si el venerable Oliveras té raó Rajoy ja no ha de fer ni campanya. M’agradaria saber a quin partit repercutirà cada compra al Condis, al Dia, al Bonpreu. O al Mercat d’Horta, que és una opció que m’interessa molt més. Quan van començar a sorgir les grans superfícies a l’extra-radi (Pryca, Carrefour), els tertulians oraculars asseguraven que el comerç de proximitat s’acabaria. En comptes d’això, el que ha passat és que les grans superfícies han apostat per la proximitat. Cada cop fan súpers més grans i amb aparcaments més grossos dins de l’entramat urbà. No vull ni pensar els cristos que es muntaran a la cruïlla del carrer Dante amb passeig de Maragall quan l’aparcament del nou supermercat ja no engoleixi més vehicles. Jo sempre he comprat menjar a tot arreu: en botiguetes, mercats i supermercats. No tinc manies si el producte és bo. Però, francament, començo a estar-ne fins al codi de barres, perquè tots els nous comerços que s’obren al meu barri són supermercats amb fleca (o fleques amb quatre tauletes). Deu ser que em faig gran, però enyoro altres onades comercials més variades: videoclubs, llibreries, sexshops, bingos, multisales de cinema, bars de copes, pernileries, vermuteries...

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 23/11/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma